Pedro surt, entra Mariano

Enhorabona Felipe, enhorabona Susana, i enhorabona Javier, Guillermo, Ximo i tanta altra gent. Finalment, ho heu aconseguit. Ja està. Finalment, amb unes formes de les quals us deveu sentir orgullosos, ho heu aconseguit. Perquè això és el que més ens ha sorprès de tot plegat, les formes. Aquesta elegància amb què ho heu fet. Escorxant-lo públicament en una operació llampec perfectament coordinada, amb el patrocini dels gerros xinesos, de l'Íbex 35 i amb el somriure de Rajoy de fons. Enhorabona. I no t'hi facis mala sang, Pedro, que això estava cantat. Que això de dur Espanya a unes terceres eleccions se'ls feia massa dur, i encara se'ls hi hauria fet més un nou intent de l'esquerra d'arribar a uns acords que comportessin parlar, ni que fos parlar, amb els independentistes, que ja va dir Margallo que són pitjor que els terroristes. Tu has triat la coherència (de fet, a aquestes altures de la pel·lícula no podies fer gaire res més que intentar arribar fins al final) i ells han triat fer Rajoy president. Tu surts, ell entra. Perquè primer és Espanya i després, diuen, el teu partit. Els militants ja votaran més endavant, en una altra ocasió, que ara tampoc no es tractava de perdre temps, que el rellotge s'acaba el 31 d'octubre i ja anem tard, que hi ha massa nervis en massa consells d'administració d'aquells de portes giratòries. Al PP els haurà sortit gratis, haureu col·locat Podemos com a líders indiscutibles de l'oposició (perquè ara a vosaltres se us haurà de dividir entre dos, partits com esteu) i tardareu anys a refer-vos. Però haureu salvat Espanya. De fet, ens haureu estalviat també a nosaltres unes terceres eleccions (cosa que ja ens va bé, perquè nosaltres ens estalviarem els estira-i-arronses que vindrien per fer un Junts pel Sí) i haureu acabat de rematar un PSC que ara ha quedat ben retratat i alguns, i no pas precisament Chacón, amb el cul a l'aire. Enhorabona a tots, també als d'El País, per l'espectacle ofert. Rocambolesc. O grotesc, no ho sé ben bé. I gràcies, Pedro, per l'elegància del teu discurs final. Ho tenies perdut (de fet, estaves sentenciat després de tantes derrotes electorals) i has marxat fent servir les teves maneres. I ells, les seves. Ho has intentat fins al final. No passa res. Gràcies. I enhorabona, Mariano. Gaudirem de tu un temps més. Continuaràs essent una fàbrica d'independentistes.