Ooooooooooolé!

Ja està. Sis anys després que el Parlament aprovés –i per majoria absoluta– la històrica prohibició dels toros a Catalunya, el TC ha rematat la feina que va començar el PP presentant-hi recurs –quina novetat!– i ha declarat la llei inconstitucional. Ooooolé! Visca el PP! Visca el patrimonio cultural! I sobretot, visca el TC! Els senyors del TC avui ens parlen dels toros, però en el text de la resolució que ahir es va conèixer hi ha un fragment que ja ens el podem anar aprenent de memòria: “El legislador autonòmic” –diuen els senyors del Constitucional– “té la llibertat d'interpretar els desitjos i les opinions que sobre aquesta qüestió hi ha a la societat catalana” (...), però les seves interpretacions “s'han de manifestar de conformitat amb l'ordre constitucional de distribució de competències (...) de manera que no puguin arribar a l'extrem d'impedir, pertorbar, o menyscabar l'exercici legítim de les competències de l'Estat...)”. Els toros, diu, són patrimoni cultural immaterial perquè així ho va decidir l'Estat en exercici de les seves competències. I nosaltres, doncs, a passar per l'adreçador. Avui són els toros, però ahir era la llei de pobresa energètica o la declaració de sobirania, i demà seran els consells de guerra del franquisme que el Parlament català vol anul·lar. Siguin seriosos, senyors del TC, i anul·lin ara aquesta decisió, que si volen ja poden actuar motu proprio sense esperar cap recurs de ningú. El Parlament aprova per majoria absoluta abolir els toros no només per una qüestió identitària (que crec que també) sinó sobretot per una qüestió de crueltat animal (o d'evitar la crueltat animal, vaja), i uns senyors (els de sempre) decideixen que no, que ens hem de tornar a empassar els toros. Van tard, senyors meus. Van tard, senyors del TC i van tard, senyors del PP: perquè a Catalunya els toros ja anaven de mal borràs i no tornaran. Ja no eren cap negoci, més enllà del negoci que ha estat per al PP utilitzar-los políticament. No tornaran. Com no han tornat mai, per cert, a les Canàries, on el PP no només no va presentar cap recurs a la seva prohibició sinó que va ser justament un diputat seu qui la va proposar. Bravo, senyors del PP. Que braus que sou!