Tot això, per a què?

El comitè federal del PSOE va fer ahir el que Susana Díaz havia dit que faria. Mana qui mana. Amb mala bava. Ses senyories van decidir finalment abstenir-se en segona volta a la investidura de Mariano Rajoy. Però el resultat va ser tan maleïdament discutit, que els guanyadors es van estimar més no tibar la corda imposant també com fer-ho. No se sap, doncs, si seran tots o només onze els diputats del PSOE els qui faran president el candidat del Partit Popular. El que sí que es va veure ahir és un Miquel Iceta desconegut. Va pegar a fugir de la reunió com una guineu amb la cua encesa. Agradi o no agradi al primer secretari del PSC, que no li agrada gens, els socialistes catalans hauran de plantar cara als espanyols i trencar la investidura de vot al Congrés. Torna, Navarro. El vesper ahir era de carrer major. Els més torranassos publicaven enquestes en què el PSOE quedava ben tocat i Pablo Iglesias començava a traure'n profit. Aquesta és la qüestió i aquest és el problema. S'ha afanyat la tropa de l'abstenció a proclamar que les faran passar magres al nou govern espanyol. El PSOE haurà de recuperar la credibilitat perduda a còpia de plantar cara a Mariano Rajoy. Aquesta necessitat és la que fa bona la pregunta impertinent: tot això, per a què? Per a què cal facilitar les coses ara al PP si d'ací a quatre dies el nou govern espanyol haurà de suar la cansada i potser Rajoy es veurà obligat a convocar les terceres eleccions tan temudes? Com diria Obèlix, són bojos, aquests espanyols!