Quin gripau, Iceta!

Ara ja ho saps, Miquel, quin és el pa que s'hi dóna. I ara ja saps quina és “la resposta eficaç des de l'Estat al desafiament secessionista”: la investidura de Rajoy. Així de clar us ho han dit aquest cap de setmana al comitè federal dels vostres: fent Rajoy president lluiteu contra el desafiament secessionista, treballeu per “la salut de la democràcia” i compliu amb la vostra “missió històrica”, la de “defensar la democràcia”. Todo por la patria, vaja. Coi, Miquel, quin gripau que us heu d'empassar! De l'alçada d'un campanar i d'unes conseqüències imprevisibles. Sap greu. Sap greu perquè el que us han dit no és només que no teniu raó (vosaltres culpeu de la situació a Catalunya el mateix Rajoy i la seva manca de diàleg, i ells justament li ho premiaran) sinó que, en el fons, el PSOE us passarà la piconadora també a vosaltres. Us costarà, Miquel, d'empassar aquest gripau. I costarà també que, malgrat la vostra coherència i insistència amb el “no és no” a Rajoy, no us passi factura igualment. Perquè us podreu excusar, apartar, distanciar o allunyar de la decisió del PSOE però, no us enganyeu, a ulls de molts dels vostres electors en sereu còmplices igualment mentre la relació entre el PSC i el PSOE continuï essent la que és. Que canviarà? Permeteu-me que en dubti. Em fa l'efecte, Miquel, que vas dient que votareu no a Rajoy passi el que passi, assumint-ne les conseqüències, intuint que aquestes no aniran gaire més enllà de l'espectacle mediàtic d'aquests dies. I que un cop hagi passat tot plegat, trencada la disciplina de vot, tot tornarà a lloc. “Confio en la gestió intel·ligent i sensible” que es pugui fer de la situació, deies diumenge a la nit. Començaré a creure en la vostra desobediència quan aquesta tingui conseqüències, més enllà de les grans declaracions efímeres d'aquests dies. Si no, si tot plegat queda en res, em quedarà el regust que heu fet tots una mica de pantomima. El gripau que us heu d'empassar és gran, i per això no tinc cap dubte que sí, que us sentiu incòmodes. Però em fa l'efecte que encara no us hi sentiu prou. Ni prou valents. En el fons, esteu encara atrapats en el marc mental del PSOE. Si no, seria el PSOE qui s'hauria d'atendre a les conseqüències i no vosaltres.