Un paperàs, Hernando

Un paperàs, Antonio Hernando, el que et va tocar fer ahir com a portaveu del PSOE, sobretot després d'haver estat durant els dos darrers anys un dels més fidels a Pedro Sáchez. Et va tocar fer el que tots ja vam tenir clar que us tocaria fer un dia o altre des del moment en què Felipe González va tornar a obrir la boca: entregar el PSOE al PP, i fer-ho en una operació que no és res més que una rendició, i una rendició sense condicions. Brillant. Un paperàs, Antonio, pel qual passaràs, segur, a la història. No ho vas poder dissimular ni fent servir aquella clàssica estratègia que un bon atac és la millor defensa. Perquè et vas passar bona estona atacant per terra, mai i aire Pablo Iglesias i Podemos, intentant fer-los a ells culpables de la situació, però no te'n vas sortir. Perquè això que fareu demà, Antonio, no es pot dissimular. Ni amb un atac a Podemos ni amb el Todo por la patria que ara entoneu un dia rere l'altre. Fareu Rajoy president, i això no es pot dissimular. Els vots als socialistes hauran servit, finalment, per fer president del govern el candidat del PP. Haureu contribuït a crear la marca PPSOE, i haureu traït la intenció d'alguns centenars de milers de votants vostres, que volien barrar el pas al PP; i de retruc, és clar, heu deixat el PSC amb el cul a l'aire. Us heu carregat el líder i us heu entregat sense condicions, empassant-vos-ho tot. I això, estimat Hernando, no es pot dissimular. I fareu president aquell que diu que vol diàleg per solucionar els problemes d'Espanya però que diu també que té “molt més a parlar amb els socialistes que no pas amb els independentistes”. Com vosaltres, vaja, que us vàreu carregar Pedro Sánchez només perquè hi havia la remota possibilitat, remotíssima, que es configurés a Espanya un govern alternatiu i d'esquerres amb la complicitat dels independentistes. I això us fa pànic. Enhorabona, Hernando, per aquest gran sacrifici. L'hazmerreír, que diríeu els espanyols. I ara, prepareu-vos per empassar-vos tota l'aigua que baixa. Perquè ja us ho va dir ahir mateix Rajoy: “Tan dolent és no tenir govern com tenir un govern que no pugui governar.” Prepareu-vos ara, doncs, per empassar-vos les retallades, els pressupostos i el que calgui, que aquest serà el premi.