Amb un pam de nas

El flamant nou delegat del Gobierno espanyol a Catalunya, Josep Enric Millo, que aquests dies està de gira mediàtica (aquesta serà, ja ho veuran, una gran diferència en relació amb la seva antecessora, que s'amagava de la premsa), ahir se'n va anar a Els matins de TV3 (que de moment encara el fan els de la casa i no han d'anar a buscar els presentadors estrella a fora, com fan a Fora de sèrie) i va advertir clarament que el Gobierno actuarà contra aquells ajuntaments que obrin les portes al públic el dia 6 de desembre, el dia de la Constitució, de la Sagrada Constitució. Com que ja fa uns quants dies que estem amb el xup-xup aquest de què passarà el dia de la Constitució, no m'estaré de dir-los el que a mi em sembla, i que probablement contradirà el que decideixin les entitats sobiranistes del país, que ja han fet una mena de crida a la desobediència. Jo, què volen que els digui, m'ho estalviaria. I deixaria Josep Enric Millo amb un pam de nas. No li donaria el plaer, el gust, la feina o com se n'hagi de dir, d'obrir expedients a més ajuntaments catalans tot plegat per obrir al públic el dia de la Constitució. Si els càrrecs electes volen anar a treballar (i estaria bé que ho fessin), endavant. Però no cauria en la temptació de muntar-los ara un sidral tot plegat per provocar-los. Perquè això és el que esperen. Ni cas. Sobretot perquè en aquesta guerra en què estem (sempre és una metàfora) i que no ha fet res més que començar, jo m'estalviaria munició. No es tracta ara de gastar cartutxos en va. A diferència del que potser pensa la CUP, o l'AMI, o algun de vostès, jo no posaria en risc cap funcionari, no cauria en cap provocació tot plegat per fer el joc a les De Lunas o els Millos de torn, i estalviaria energia. No faria un Badalona, vaja. I deixaria temps a Millo per fer el que ahir va anunciar a TV3 que estava fent: un informe sobre el funcionament de l'estructura de l'Estat a Catalunya. Si Carles Viver Pi-Sunyer i companyia van fent el seu (el de les estructures d'estat que necessitarem), i Millo va fent el seu (el de les estructures que l'Estat té a Catalunya) és un bon senyal. Perquè un dia ens haurem de seure i negociar com ho fem. Té raó Millo. Al final, haurem de dialogar. Deixem-lo, doncs, que treballi.