I vostè, què hi pensa fer?

Sentia i llegia, ahir, les intervencions i els articles de la major part dels comentaristes d'aquest país parlant de la reforma horària, i no vaig poder deixar de pensar que el que passa s'assembla molt, potser massa, al que està passant amb el procés d'independència. Tothom, d'entrada, jo diria que pràcticament sense excepció, se'n va declarar partidari, de la reforma horària. Però, dit això, un cop fet l'aclariment, tots els comentaristes, tertulians i periodistes del país es van dedicar a explicar com n'és de complicat dur-la a terme, a posar el dit a la nafra amb les coses que no s'estan fent bé (que si TV3 i la franja horària, que si el futbol, que si l'horari de les empreses, que si els horaris escolars...) i a vaticinar que això és massa complicat i que no serà possible. Coi, i això que se n'havien declarat partidaris! Cap d'ells, o pràcticament cap d'ells, es va posar a dir allò de “va, vinga, provem-ho” i a preguntar-se en veu alta què estava disposat a fer ell per canviar-ho. Els periodistes dient que els horaris dels periodistes no sé què, que no es poden anar a recollir els nens a aquella hora, i que si patatim, que si patatam. I Fabián Mohedano de tertúlia en tertúlia recordant-los que sí, que és possible, que hi ha una voluntat clara, i que també vam ser capaços de posar en marxa una llei antitabac malgrat que fins al dia abans tots els tertulians deien que seria impossible. Vaja, el que els deia al principi: a mi em sembla que amb la reforma horària passa com amb el procés. Hi ha una condició prèvia a fer que sigui possible, i és que entre tots traslladem la sensació que sí, que és possible, i que fem creïble que passarà. Amb el procés, una majoria diu que és possible i llavors es passa les sobretaules explicant com de complicat serà, que si les pensions, que si l'Estat, que si el PP, que si ERC, que si el PDECat, que si la CUP, que si els impostos... Jo, què volen que els digui, he decidit que continuaré sent dels optimistes, dels que creuen que la independència i la reforma horària són possibles. No fos cas que anessin juntes. Espatllin-ho vostès, en tot cas.