Barça-Madrid

Com que cadascú ha de ser conscient de les seves pròpies limitacions (això de saber-ne de tot per poder pontificar de qualsevol tema amb vehemència –ni que sigui contradient el que has dit el dia abans– ho deixo per als tertulians habituals); per això que els deia, jo no solc parlar mai de futbol. No hi entenc. Si no, treballaria a L'Esportiu, que no només en saben molt i ho fan molt bé sinó que són els únics que ho fan en català. Sóc, deia, dels que van al camp a fer antropologia social. A veure com aixequen estelades, com xiulen (xiulem) al rei o com més de noranta mil persones són capaces de desfilar organitzadament per entrar i sortir del camp. Per això jo només parlo del Barça per parlar d'altres coses: de la reforma horària, d'aquest encert –és una ironia– de programar els partits de copa a les deu de la nit o per veure com milions de persones aplaudeixen uns jugadors que, com els que hi haurà avui al camp, cobren uns sous tan escandalosos que si els cobressin en d'altres gremis els estaríem apedregant. Més de deu, quinze o vint milions d'euros anuals, alguns. Sempre m'ha encuriosit, antropològicament parlant, per dir-ho amablement, com convertim en ídols futbolistes i no pas metges o científics. I com, en un moment en què el risc de pobresa afecta el 20% dels catalans, el sou d'alguns futbolistes dobla el que recapta La Marató de TV3 o el que costaria en diners el Gran Recapte. Ni ho critico (perquè ja sé la resposta: que si això és demagògia, que si el món funciona així, que si l'oferta i la demanda, que si les teles...), només ho constato. Potser per això, perquè no hi entenc res, m'ha interessat aquests dies el rànquing que diversos diaris han fet públic sobre els cotxes de luxe que tenen els jugadors que avui disputen el clàssic. És un treball d'Acierto.com i fa feredat. El parc mòbil de jugadors com Ronaldo, Benzema o Bale s'acosta als 15 milions, i els de Messi, Suárez o Neymar, més discrets, els 5 per cap. Manteniment a banda, és clar. Ferraris, Porsches, Rolls Royces, Audis, McLarens, Lamborghinis, Mercedes, Cadillacs... Una mica de tot, ja se sap, per les necessitats del dia a dia. Però vaja, que això ara no sé a què ve, tot plegat, i se m'acaba l'article. Avui, tots a veure el partit, al camp, a casa o al bar, i a aplaudir ben fort. No en facin cas, de les meves bajanades.