Merkel, pilar de la vella Europa
Amb el suport indiscutible del seu partit i amb la convicció que és l'última figura de la vella Europa que pot exercir un cert contrapès a l'emergent Donald Trump, Angela Merkel ha començat la seva campanya per a la reelecció al capdavant de la cancelleria alemanya. L'objectiu: aconseguir d'aquí a deu mesos el seu quart mandat com a cap del govern de la primera economia europea. Per als seus partidaris, Merkel representa, doncs, un pilar sòlid per contenir les ambicions dels populismes. Per als seus detractors, tot un símbol caduc d'una antiga manera de fer política que aspira a perpetuar-se en el poder.
Conscient que l'aposta és arriscada, Merkel ha endurit el seu missatge en relació amb l'arribada dels refugiats. No tots els 900.000 que han vingut es podran quedar, ha avisat, en un clar gir a la dreta destinat sobretot a calmar les agitades aigües internes de la Unió Democratacristiana (CDU). Un canvi radical que contrasta amb la política d'acolliment que va exhibir davant l'arribada de la primera onada d'immigrants i que constata de forma contundent un dels fracassos més estrepitosos de la classe política europea.
Però, més enllà de tot això, Merkel és també un dels pocs caps de cartell que han superat la tempesta electoral que s'ha endut pesos pesants com Hollande, Renzi, Sarkozy o Cameron. Tots ells noms associats a una etapa que ha quedat superada per la necessitat de donar noves respostes a les demandes d'una ciutadania que ja no combrega amb les promeses sistemàticament traïdes. Merkel aspira a fer-se un lloc en aquesta nova Europa, però després d'obtenir la confiança del partit necessita aconseguir la de l'electorat.