Opinió

Full de ruta

Hem de parlar

La crida al diàleg arriba una dècada després de l'‘hem de parlar' de l'Estatut del 2006

Quan en una parella de naturalesa eroticoromàntica una de les parts diu “hem de parlar”, la part interpel·lada tendeix a empassar saliva, agafar una momentània tonalitat blanca en les faccions i ajornar tant com sigui possible el moment de fer front al problema. Ja en parlarem al cap de setmana. O al següent. Finalment, si la part interpel·lada abusa de la negació i allarga sine die el problema, és possible que un dia es trobi unes maletes obertes a l'habitació i la necessitat, llavors sí, d'afrontar el diàleg, o almenys fer-ho veure.

Sembla que les relacions de naturalesa autonomicoestatals tinguin un patró similar. La crida al diàleg i el despatx obert a Barcelona per part de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría han arribat amb les maletes de la independència ja obertes i amb una majoria política (i amb tota probabilitat també social, fins que ens puguem comptar com Déu mana en un referèndum) disposada a agafar la porta i marxar. L'actual parlem-ne del govern espanyol arriba una dècada després de l'hem de parlar que vam fer els catalans amb la reforma de l'Estatut, durant el qual la part interpel·lada al seu dia no només no va voler assumir allò que reclamava Catalunya de manera majoritària, sinó que ho va menysprear i combatre per terra, mar i tribunal constitucional i va actuar com el patriarca que posa els peus sobre la taula i diu que ja n'hi ha prou de ximpleries i com és que el sopar encara no està fet.

Sáenz de Santamaría és advocada de l'Estat, professió que abunda entre els ministres escollits durant el govern del registrador de la propietat Mariano Rajoy. Els advocats no són jutges obligats a analitzar amb neutralitat un litigi, sinó que actuen de part, utilitzant les estratègies jurídiques al seu abast en defensa dels interessos legítims de qui els ha contractat. El govern espanyol sembla que hagi decidit contagiar-se de la professió majoritària dels seus membres, quan al seu dia més li hauria convingut un empàtic conseller matrimonial. Però aquests deuen militar a Podem, o vés a saber on.