Opinió

De set en set

Publicitat gratuïta

No crec que calgui que demani disculpes per fer publicitat d'unes cinc obres de ficció

Atès que a Catalunya la venda de llibres ha caigut un 48% al llarg dels últims anys, no crec que calgui que demani disculpes a ningú per fer publicitat descarada d'unes cinc obres de ficció, algunes conegudes, algunes no tant. Obres com ara el nou llibre de Joan-Lluís Lluís, El navegant (Proa), que s'ubica al segle XIX i parla d'un personatge que té el do d'aprendre un idioma sencer en el moment d'aprendre'n un sol mot; a més a més, amagada darrere aquesta premissa intrigant hi ha una crítica duríssima –i magnífica– de la salvatgeria de l'estat colonial francès. Els lectors que volen contes en comptes de novel·les tenen dues opcions tan interessants com infravalorades: l'últim recull de Daniel Ruiz-Trillo, Vint-i-Cua (Voliana), que conté 22 relats amb uns tocs surrealistes sorprenents. D'altra banda, el nou recull de Daniel Bardera, Nens de Llet (El Cep i la Nansa), és una mostra més de l'habilitat d'aquest autor originalíssim a l'hora de convertir contes quasiinfantils en mostres de la crueltat latent –tan sovint obviada– dels humans. D'altra banda, la primera novel·la de la Carmen Amorós, Ales de Vidre (Stonberg), narra els intents d'una periodista d'escriure una novel·la: uns intents que acaben convertint-se en tota una aventura imaginativa. I finalment, hi ha l'última novel·la del Jordi Cussà, El trobador Cuadeferro (l'Albí), basada en la vida de Guillem de Berguedà: una celebració pasoliniana del sexe, del mam, de l'honor i de la vida mateixa. Bon Nadal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.