No fa pensar a ningú?

Lluís Llach no podia ser més clar, ahir, quan l'entrevistava aquest fenomen que és Ricard Ustrell en el programa El Suplement de Catalunya Ràdio: “Si no s'aproven els pressupostos de la Generalitat i algú digués per continuar, jo me'n vaig.” I ho va explicar d'una forma ben clara i transparent: “A la gent que des de qualsevol àmbit ideològic va decidir dotar d'una majoria de diputats independentistes el Parlament, no se la pot tractar així.” Si algú de JxSí té complicitats amb la CUP, aquest deu ser Lluís Llach. I quan Lluís Llach diu això és que l'advertiment és prou clar: si no s'entén que estem en un moment excepcional, és que no s'ha entès res. I si la CUP el que entén de tot plegat és que tornem a estar en allò del pressingCUP, és que tampoc. L'altre dia, dilluns passat, el president Puigdemont s'adreçava al govern espanyol i feia una reflexió en veu alta. Explicava el president que no aniria a la conferència de presidents de l'endemà i, al mateix temps, feia una simple descripció. “En la darrera conferència de presidents, el 2012, quan hi va anar Artur Mas, al Parlament de Catalunya hi havia 14 diputats independentistes que, a més a més, no l'havien votat a ell en la seva investidura”, deia. I hi afegia: “Si ara jo anés a la conferència de presidents, hi aniria el president d'un govern que té un Parlament amb 72 diputats independentistes que, a més a més, l'han votat.” I es preguntava: “Aquest fet no fa pensar a ningú?” Ho deia, és clar, referint-se a Madrid i al fet que no hi ha cap proposta sobre la taula. I jo em pregunto: i a casa nostra, aquest fet, que hi hagi 72 diputats independentistes al Parlament quan fa cinc anys eren 14, no fa pensar a ningú? No els fa pensar, a la CUP, que potser bona part d'allò que van obtenir, i d'allò que va obtenir JxSí, era per un objectiu clar? I que era, és clar, el que va fer que persones com Lluís Llach (i Muriel Casals, no ens n'oblidem) es presentessin. Si no hi ha pressupostos, no és que Llach se'n vagi. És que ens n'anem tots. I reculem tots plegats cap al 2012. Quan les baralles polítiques eren per governar una autonomia. No pas per fer cap país nou.