Full de ruta
Temps mort, Trump
Ara una assessora de la Casa Blanca ha contribuït a fer disparar les vendes de ‘1984'
Em pregunto què deu assemblar-se a la irrupció de Trump a la presidència dels Estats Units. Quin altre moment històric deu estar a tocar d'aquesta entrada de cavall sicilià del milmilionari que afirma que ha fet fora l'establishment i assegura que tracta de tu a tu els treballadors a qui acabarà de desvestir? Quin temps deu ser similar a aquests aires de foscor brúfola? Fa poc van ser a Barcelona la poeta quebequesa Louise Dupré i l'escriptor nord-americà David Vann, i en vam parlar. Dupré, de la qual s'ha publicat un poemari colpidor –Més amunt que les flames–, em va dir que calia que l'intel·lectual no restés impàvid. De Vann ara s'ha publicat L'aquari, una novel·la de relacions huracanades entre una mare i una filla, representants tan fidels d'aquesta classe treballadora devastada que ben bé podrien haver votat Trump. El president els ha entregat el cap de turc necessari (els immigrants, culpar la resta del món...) per justificar per què no rutllen les coses. Tant és que no sigui veritat (i és millor que deixem el romanço de la postveritat).
La foto general em fa pensar en el període d'entreguerres del segle XX. Potser el clima de desraó i de no anar enlloc, amb una propaganda desfermada –atiada per l'impacte de les xarxes socials– no queda tan lluny. Ara una assessora de la Casa Blanca ha etzibat que manegen “dades alternatives” a les xifres d'assistència de públic a la coronació de Trump i ha contribuït a fer disparar les vendes de 1984, la distopia d'Orwell. Negació de la realitat com a principi i final. “Només la ment del Partit, col·lectiva i immortal, pot captar la realitat. El que el Partit sosté que és veritat és efectivament veritat.” Però com que em costa de creure que les coses surtin d'enlloc, com un bolet atòmic, també em venen al cap les actituds personals: la gent que s'empassa les pròpies mentides i propaganda, qui mai reconeix els errors i la culpa sempre és dels altres. En coneixeu algun, d'aquests? Penso en els horitzons mentals estrets que busquen una sola explicació davant la realitat, com una càpsula fàcil, ràpida i eficient.
