El segrest

Fa riure, si no fos que és molt seriós, repassar el que deia ahir la premsa escrita editada a Madrid sobre el judici a Mas, Ortega i Rigau. L'Abc qualificava de “romeria sobiranista” la concentració de suport als tres encausats pel 9-N; a La Razón, el brillant periodista Luis María Ansón demanava obertament al govern Rajoy que suspengui l'autonomia de Catalunya “per evitar fracturar la unitat nacional mantinguda des de fa cinc segles”. La majoria de mitjans madrilenys menystenien la mobilització ciutadana que, deien, era plena de jubilats, gent sense feina i persones que han estat manipulades. “Els mitjans catalans feia setmanes que anunciaven que hi hauria una enorme concentració ciutadana, és a dir, la convocaven; aquí s'han assolit nivells de manipulació inèdits”, deien alguns. I el mai prou ben valorat diari El Mundo s'apuntava a la festa informativa demanant també que s'apliqui l'article 155 de la Constitució, tot alertant: “Caldrà tenir-ho tot disposat, en qualsevol cas, perquè no ens atropelli el vendaval secessionista català.” Els en podria dir més, o reproduir-los algunes frases lapidàries de l'irreconeixible diari El País, aquell tan progre. Però avui no els volia parlar d'això. Perquè cadascú deu tenir dret a fer el que vulgui, fins i tot mentir, que els lectors ja els ho premien. La meva reflexió és sobre un fet innegable. A Catalunya, vagin vostès al quiosc, escoltin ràdios i televisions, i fàcilment trobaran vàries versions de la mateixa cosa. Als quioscos de Madrid, i a les seves ràdios i teles, en canvi, no. La versió és única. Potser haurien de ser ells, doncs, els qui es preguntessin si no “han assolit uns nivells de manipulació inèdits” i pateixen d'un segrest informatiu que els té segrestada alguna cosa més. A Catalunya, en canvi, ens passa una mica a la inversa. Els diaris de Madrid hi venen una misèria (l'Abc, El Mundo i La Razón a Catalunya no venen ni quatre mil diaris cadascun) i, en canvi, els fem d'altaveu constantment. Als diaris, a les teles i a les ràdios. No deu ser gaire normal. És com quan Arrimadas se'n va a Madrid a parlar amb Rajoy sobre la situació de Catalunya i n'omplim informatius donant a entendre que poden acordar qui sap què. A Catalunya, el PP (11) i C's (25) sumen 36 diputats d'un total de 135. Res. Alguna cosa similar els passa als diaris que ens arriben de Madrid.