Opinió

Keep calm

El temps aturat

L'Obra Crítica de Josep Carner ens mostra el Carner que construeix la llengua i que fa que esdevingui un instrument d'alta cultura

Fa uns dies, parlava breument de l'edició de l'Obra Crítica de Josep Carner (el primer tom del primer volum) com d'una de les joies indiscutibles de l'any 2016. Ara hi torno. De fet, n'hauríem de parlar com una de les aportacions més decisives a la cultura catalana en aquest decenni i en els que vindran. Al llarg d'uns quants anys, anirem completant un corpus que “és una felicitat”, com deia Jordi Cornudella. “La millor edició crítica que s'ha fet mai a Espanya”, com ha afirmat Alberto Blecua. La immensitat d'aquesta aventura es va fer palesa en la presentació que es va fer a la Universitat de Girona (també a la Biblioteca de Catalunya), amb presència del savi que l'està fent possible (Jaume Coll), de la persona que ha assumit la responsabilitat de fer-la tangible (el ja esmentat Cornudella), de Salvador Oliva i de la neta del poeta, Françoise Carner.

“És la dèria del rigor”, va dir Cornudella, la possibilitat de descobrir amb tots els ets i uts com Carner s'enfrontava a la seva obra. El Carner “que construeix la llengua”, que fa que esdevingui un instrument d'alta cultura, se'ns fa evident en aquest llibre que, segons va exclamar Salvador Oliva, “em va fer entrar en trànsit”. Quan el va rebre, quan Jaume Coll l'hi va ensenyar, “va ser com si s'aturés el temps”. Potser costa d'entendre la magnitud del treball de Coll si no ets un lector apassionat de Carner. No ho sé. O si no participes de la devoció envers les obres colossals que estructuren una cultura. Tampoc no ho sé. En tot cas, les paraules d'un Oliva emocionat reafirmaven el valor del que Carner ens aporta: la destresa formal que imagina el sentit i el fa corpori; la humanitat, que es converteix en un compartir les experiències; el divertiment, un elogi de la filigrana i la superfície com a guardianes de l'interior, protectores de la medul·la; i la saviesa moral que ens ajuda a conèixer-nos i a conèixer el món. Com va escriure Comadira, Carner és “un regal immerescut”. Jaume Coll ens el fa habitable, proper, majestuós.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.