Ànims, Francesc

Com que el judici és a Madrid, és més que probable que demà no hi hagi quaranta mil persones davant la porta del Tribunal Suprem donant suport al diputat Francesc Homs. Però com si hi fossin, Francesc. Perquè hi som tots. Hi érem amb Mas, amb Ortega i amb Rigau i hi som amb tu, que no només has hagut de ser jutjat a banda per la teva condició de diputat a Madrid sinó perquè vas haver de viure i veure com al Congrés es votava el teu suplicatori i es deixava clar, com si no ho sabéssim, que el teu era un judici polític. Paperàs el del PSOE votant-lo. Però vaja, que ja hi som. Hi som, Francesc, perquè sense tu el 9-N no hauria estat possible i perquè, un cop celebrat, no només no t'has arronsat sinó que has plantat cara amb una claredat, convicció i valentia que no he sentit a gaire ningú més. Aquests darrers dies, hem sentit i llegit declaracions teves d'una contundència tal que algú hauria de reflexionar. “Facin el que facin, tant si em condemnen com si m'absolen, han perdut”, has dit aquests dies. I és cert. Com ho és el que has dit sobre el que passarà si l'Estat continua amb aquesta estratègia d'anar judicialitzant i inhabilitant un càrrec rere l'altre. “Que vagin retirant-nos, que n'hi haurà d'altres”, dius. És cert. Però perquè a alguns us retirin (que ja en parlarem si acabarà passant), vol dir que heu hagut de donar la cara. I ho heu fet, com han fet Mas, Ortega, Rigau i ara ho està fent Forcadell, amb un gran convenciment. Deixes anar, Francesc, algunes frases lapidàries amb tanta naturalitat (“s'ha de ser ruc per haver escrit la querella a Forcadell d'aquesta manera”; “no tenen eines per evitar -lo, el referèndum; “de fet, la Generalitat ja ho està, d'intervinguda”...) que sembla que això que dius sigui el més normal del món. I no ho és. Per això celebrem sentir-te a dir que la unitat d'acció “s'està travant cada cop més” i per això celebrem que siguis tan clar quan parles. I per això has de saber que els quaranta mil de l'altre dia també hi eren per tu. I que rere aquests quaranta mil n'hi ha quaranta mil més. I quaranta mil més rere aquests quaranta mil. Tants com faci falta. Ànims, doncs, Francesc, que demà dillunsens tornen a jutjar a tots.