Prevaricar

Tothom sap, fins i tot els que no són juristes, que un funcionari prevarica quan dicta una resolució amb coneixement i consciència de la seva injustícia. Si aquest funcionari és un jutge, una conducta com aquesta adquireix una especial gravetat ja que, actuant així, es posa en evidència la flagrant arbitrarietat de qui ha d'impartir justícia. Al voltant d'aquesta qüestió, últimament ha estat un tema recurrent per a molts posar en dubte la imparcialitat del Tribunal Constitucional en tot allò que té relació amb Catalunya i, particularment, amb el que es coneix eufemísticament com “el procés”. Com a advocat penalista, entenc perfectament que, a vegades, es qüestioni aquest tribunal i l'encert de les seves resolucions, ja que el nomenament dels seus magistrats obeeix, en gran manera, a criteris polítics i no a valoracions objectives de mèrits professionals dins de la carrera judicial.

Una cosa molt diferent, però, i que no té res a veure amb això que acabo d'explicar, és el que s'està dient (i escrivint) amb relació al tribunal que ha dictat la sentència del cas Nóos, també conegut com a cas Urdangarin. En opinar sobre aquest assumpte i sobre la sentència que s'ha dictat fa pocs dies, a vegades sense ni tan sols llegir els més de 700 folis de la resolució, afamats columnistes i tertulians de tot origen i condició no han tingut cap rubor ni cap problema moral a sortir, per terra, mar i aire i en tots els mitjans de comunicació, assegurant contundentment que les tres jutgesses de l'Audiència Provincial de Palma que han absolt la infanta Cristina de Borbó ho han fet, no sota estrictes criteris jurídics sinó, senzillament, pel fet que és la germana del rei d'Espanya. És a dir, aquests savis creadors d'opinió no han tingut cap mania per afirmar, a tort i a dret, que les magistrades Rocío Martín, Samantha Romero i Eleonor Moya, professionals de carrera que han format un Tribunal Ordinari no designat a dit per cap polític conspirador ni per cap desconegut poder fàctic, sinó només per estricta promoció interna dins de la carrera judicial, han prevaricat. Han prevaricat, diuen, sense aportar cap prova, i es queden tan amples i encantats de la seva magnífica ocurrència.

En aquest estat de coses, el que em causa estupefacció és que aquests agosarats opinadors segur que no desconeixen que acusar de prevaricar un jutge (o tres, en aquest cas), és a dir, acusar-lo de dictar amb coneixement i voluntat una sentència injusta, és una acusació gravíssima, a més a més de delictiva. I ho és precisament perquè prevaricar és el pitjor delicte que pot cometre un jutge. I una societat (o un estat) que tolera la corrupció dels seus jutges i accepta que es dictin, premeditadament, sentències injustes no pot ser mai una societat (o un estat) democràtica. Mai podrà ser-ho.

Per tant, tots aquests articulistes o tertulians que van dictant càtedra afirmant alegrement que el Tribunal de l'Audiència Provincial de Palma ha absolt la ciutadana Cristina de Borbó pel fet de ser qui és i no per allò que ha quedat provat que ha fet o ha deixat de fer, estan qüestionant molt més que una sentència. Estan qüestionant i posant en dubte ni més ni menys que els pilars mateixos de la democràcia. És això, potser, el que realment pretenen?

Avui i demà, com faig des de fa més de trenta anys, explicaré als meus clients que el problema judicial que tenen i els preocupa –sigui el que sigui– i que s'haurà de discutir en un tribunal de justícia, segur que serà resolt amb criteris exclusivament objectius, només amb la llei a la mà i amb escrupolós respecte als principis de legalitat i d'igualtat. Tant si tenen el seu problema judicial als tribunals de Palma, de Zamora o de Barcelona, és igual.

I no penso dir-los el contrari. Mai els diré que potser no. Que potser el seu problema, qui sap si la seva llibertat, serà una qüestió que no es resoldrà amb estricta i imparcial justícia perquè qui sap si al tribunal li passarà pel cap prevaricar. I si jo no pensés que en aquest país, a on estem obligats a conviure civilitzadament, tenim uns jutges i uns tribunals que jutgen només amb criteris professionals i sota la seva consciència i, contràriament, pensés que, a vegades, i depenent de qui s'asseu al banc dels acusats, aquests jutges o tribunals decideixen prevaricar, els asseguro que, per dignitat, avui mateix, penjaria la toga.

Perquè, en qualsevol cas i per honradesa, hem de ser molt clars. Si algú no creu de veritat que tenim uns tribunals ordinaris imparcials que jutgen només pel que queda provat o no en un judici (els recordo que no estic parlant ara del Tribunal Constitucional) aleshores aquesta legió d'incrèduls hauria de sortir immediatament al carrer, aixecar les barricades i reclamar la revolució pendent. Perquè un estat amb jutges que prevariquen seria un estat sense justícia i, per tant i per definició, no podria ser mai un estat social democràtic i de dret.

I permetin-me que els digui, finalment, que frivolitzar amb tot això, des de l'altaveu privilegiat que atorga una tribuna pública d'opinió, em sembla, com a mínim, una temeritat a més a més d'una insensatesa.