El monstre que rauta

La ultradreta mai s'ha sentit gaire còmoda votant, per això, els seus candidats van als col·legis electorals envoltats de guardaespatlles. Com l'islamòfob holandès Geert Wilders, cap de llista de l'autoanomenat Partit de la Llibertat. La imatge difosa el dia dels comicis ens mostrava l'aspirant tot satisfet després de dipositar la papereta al cubell de les escombraries que allà fan servir com a urna. Però el protagonisme el compartia amb tres acompanyants, un amb l'orella connectada a un transmissor, un altre agafant una estranya maleta on cabria perfectament una metralladora. O sigui, la violència de les paraules protegida amb la força de les armes. Aquest és l'arsenal amb què Wilders ha provat de seduir els holandesos emprenyats, encara que al final s'hagi acabat disparant un tret al propi peu i s'hagi de conformar amb un segon lloc que té l'inevitable regust de la derrota. La derrota de la xenofòbia sempre és la victòria de la democràcia i la civilització, sobretot, quan el monstre rauta a la porta de les institucions per consumar l'assalt al poder. De moment, el veredicte de les urnes neerlandeses ens ha donat un respir, mentre contenim l'aire a l'espera del resultat de les noves cites electorals de França, Itàlia i Alemanya, cobejades per la mateixa mena de feristeles demagògiques. Si ho han provat en un país com Holanda, amb una taxa d'atur de només el 2,3 per cent, una renda per càpita que pràcticament dobla l'espanyola i que gaudeix d'un saludable superàvit comercial, és que ho poden provar a qualsevol lloc. Per això, és important que ens preparem per plantar cara als enemics de la convivència. No només a les urnes, també a la cua del supermercat, on sentim comentaris racistes; a les portes de les escoles, on contemplem el menyspreu a la diferència; a les reunions de veïns, on encara corren llegendes urbanes sobre el suposat tracte de favor als immigrants; i, sobretot, al sofà del menjador de casa, que compartim amb els nostres fills, els votants de demà.