Opinió

De reüll

Pixats al ventre

Ara sí que s'acosta el xoc de les institucions catalanes amb l'Estat

Amb aquell gust per l'escatologia, els catalans gastem una expressió per referir-nos a una situació sobtada que ens agafa desprevinguts. Diem que tal cosa “ens ha agafat amb els pixats al ventre”. Ja és ben curiós que els dos grans partits que han dominat la política catalana fins fa pocs anys, l'ex-Convergència i el PSC, aquest cap de setmana hagin fet crides a “estar preparats” pel que vindrà. Ras i curt, la consigna dels dos partits seria aquesta: “que no ens agafin amb els pixats al ventre”. S'acosta, ara sí, ara de debò, el moment d'una topada de les institucions catalanes amb l'Estat espanyol. Les circumstàncies de la cita, les estelles que saltaran del xoc no són clares, per bé que algunes es poden intuir. El PDeCAT diu que cal estar preparats per a més inhabilitacions (serà el judici a la presidenta del Parlament el detonador de tot?) i per això demana la mobilització de la societat. El PSC diu que cal estar a punt per a unes eleccions en qualsevol moment (suposant que s'utilitzin per resoldre un empantanegament general). Però la possibilitat d'agafar-los amb els pixats al ventre sobrevola uns i altres: al PDeCAT, fent surf entre el passat i el present i una ERC, ara, més granítica; al PSC, fent surf entre un PSOE remogut i a dia d'avui recentralitzat i l'amenaça dels comuns (que també tenen una digestió pendent). Tot es resol amb una equació de forces i ningú sembla que les tingui gaire clares.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.