Opinió

A la tres

La cursa absurda

“Només hi ha una manera de fer el referèndum, i és fent-lo

Que en la política d'aquest país (i en la de tots, no s'enganyin) hi ha un punt de teatralitat, això és d'una evidència supina. La política catalana, com deia ahir l'Anna Serrano en aquesta mateixa plana, pateix en aquests moments d'una sobreactuació dramàtica per part dels unionistes, que fan veure que s'esquincen les vestidures cada cop que senten parlar del referèndum, de la llei de transitorietat o de qualsevol altra cosa que s'hi assembli. Munten un sidral, abandonen l'hemicicle o, com ahir, a l'hora de votar aixequen les dues mans com fan els nens petits quan volen dir al pare o a la mare que ells són innocents. Vist el ple d'ahir, però, em pregunto si a l'altre costat, al dels independentistes, no hi ha també en algun moment una gesticulació innecessària. Ho dic (no hi donaré més voltes) per la moció que la CUP va presentar ahir als pressupostos obligant el Parlament a explicitar clarament que “s'habilitaran partides pressupostàries per a l'organització i gestió del procés referendari sobre el futur polític de Catalunya”, forçant, és clar, els lletrats del Parlament a alertar que s'estava cometent un acte de desobediència, i forçant també Forcadell a prendre una decisió (una altra) que probablement li costarà una (una altra) causa judicial. Com que la CUP té agafat (i no diré per on) Junts pel Sí, al grup del govern no li va quedar cap més remei que votar la moció cupaire si no es volia arriscar a quedar-se sense pressupostos. Molt bé. La CUP ha marcat territori, i JxSí i la Forcadell s'han mullat (un cop més). Però com que la meva teoria és que això no té aturador, i que hauríem d'arribar al final del procés no només aviat sinó amb quants menys morts i menys ferits millor (ho dic en sentit figurat, no s'exclamin) pel camí, soc dels que s'estalviarien sobreactuacions innecessàries. El que calia, ahir, era aprovar els pressupostos i tancar el cercle de confiança entre JxSí i la CUP. Si del que es tractava era de veure qui es mullava més (i sempre és més fàcil mullar-te des de l'oposició que des del govern, perquè al jutjat hi van uns i no uns altres), malament rai. Aquesta és una cursa absurda. Obligar constantment tothom a pronunciar-se és símptoma de desconfiança. I no hauria de ser així. El referèndum només hi ha una manera de fer-lo, i és fent-lo. A mi no em cal, que cada setmana aprovin grans declaracions. Facin-lo i ja està.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia