A la tres
Un escó buit al Congrés
“Homs hauria de deixar l'escó amb el cap ben alt, amb llum i taquígrafs, ben acompanyat, i la cadira hauria de quedar buida
El Suprem ha rematat (quina novetat!) el 9-N condemnant l'exconseller de la Presidència del govern català Francesc Homs a una pena d'un any i un mes d'inhabilitació per desobediència greu. No és cap consol, la lectura aquesta que fan alguns, que la condemna ha estat més baixa que la d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Ja ho vaig dir en aquella ocasió i ho repeteixo avui: un sol dia d'inhabilitació, qualsevol cosa que no fos l'absolució, és una pena injusta i excessiva. El cas d'Homs, però, és especial. No només perquè dels quatre encausats pel 9-N (i ara condemnats) probablement és el que ha cantat més clar les veritats al tribunal, sinó perquè ell, en la seva condició de diputat al Congrés, ha estat jutjat pel Tribunal Suprem i ara la condemna serà una mena de condemna exprés i el diputat haurà de deixar el seu escó ben aviat. Homs, probablement, no arribarà ni a Setmana Santa com a diputat. I això és molt greu. Un diputat expulsat de l'hemicicle per haver contribuït a posar les urnes al carrer el 9-N. I un diputat que es queda sense feina, de facto, d'aquí a no res. És molt fàcil demanar, reivindicar i exigir contundència. Som molts els qui demanem gestos; però les conseqüències, ja es veu (i s'anirà veient), les paguen uns pocs. Per això és just que cada cop que visquem alguna situació similar (i en vindran més), els seus protagonistes sentin l'escalfor d'aquells qui els van/vam animar a tirar endavant. Perquè el 9-N no el van pas tirar endavant per ells. O no només per ells. Mas, Ortega i Rigau han estat inhabilitats, també, però de moment continuen als seus llocs. Homs no podrà. Haurà d'abandonar l'hemicicle un dia d'aquests. I no ho hauria de fer d'incògnit, d'un dia per l'altre, com si fos la cosa més normal del món. Ho hauria de fer acompanyat, amb llum i taquígrafs, perquè el món vegi el que passa. I, posats a fer, em pregunto si simplement el PDeCAT no s'hauria de negar a substituir-lo. No hi hauria d'anar ningú més, al seu lloc. Que hi renunciï tothom. Li haurien de guardar la plaça per quan torni, si és que passat aquest any i un mes d'inhabilitació que li han encolomat, al Congrés hi hem d'anar a fer alguna cosa.
