Opinió

LA GALERIA

Rocabruna

L'exposició és extraordinària. Ho remarquem aquells que coneixem la contrada

El llogarret de Rocabruna –conegut avui pels seus restaurants– surt en els llibres d'història per les mines de les Ferreres, que alguns consideren explotades ja en època romana, i pel seu castell, que des del petit nucli urbà es descobreix mirant a migdia, dalt d'un turó, amb el perfil retallat sobre el cel com a fons, arran dels rostos que davallen cap a Beget. Fins fa uns anys el recinte només mostrava uns murs allargats i un parell de torres, una de quadrada i una altra de rodona, però la imaginació ja deixava pensar en els pretèrits habitants de la contrada, lligats al domini d'aquesta fortalesa i de la de Bestracà. Dels personatges que van senyorejar a Rocabruna, n'hi ha força informació i sorprèn que, alguns, lluny de viure isolats a la muntanya, van tenir part activa en les vicissituds històriques més destacades i van guerrejar per Barcelona, per Còrdova, per Sardenya i per Sicília, entre altres llocs. El castell de Bestracà, més al sud, situat a 1.012 metres d'altura i dominat per les famílies rosselloneses dels Blau i els Barutell, està lligat més que res al fet remença, que ja es començà a coure quan els habitants de la contrada es van reunir, en sindicat, a Sant Feliu de Rocabruna el 30 d'octubre de 1448, com ha divulgat molt bé M. Mercè Homs. Fa gràcia trobar-hi ja els cognoms que encara dominen actualment al poble: Bocabartella, Fàbrega, Noguer, Capellera, Vila, Pujol, Planes, Soler... Entre els begetins –Rocabruna, Beget i Salarça sempre han format una unitat– hi destaca Antoni Puigmal, segurament el que, en l'esclat de la revolta dels pagesos (1462), va assaltar la fortalesa de Bestracà i va fer presoner el seu amo. Des de llavors, els Barutell, espantats, van decidir traslladar la residència al pla, al costat d'Oix. Totes aquestes històries de guerrers i pagesos ara s'han pogut confirmar i ampliar sorprenentment amb la magna exposició instal·lada a la Casa de Cultura de Girona, que recull el resultat de la feina feta pels arqueòlegs –sobretot per Bibiana Agustí i Dolors Codina– al llarg dels darrers anys. Els innombrables estris metàl·lics trobats de ferro i coure fan honor a les velles mines i a les meneres del voltant i permeten refer la vida al castell, a totes hores, quan calia menjar, treballar, jugar, guerrejar, mercadejar i relacionar-se. L'exposició és extraordinària. Ja s'ha dit. Però ho remarquem aquells que coneixem la contrada, que ara resulta potenciada per l'estudi que es publica en forma de catàleg i per l'agençament del conjunt arqueològic que permet una visita molt interessant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia