LA GALERIA
Els grans Dictators
The Dictators, grup històric del ‘punk' novaiorquès, tancarà el 30 d'abril a la sala L'Alternativa de la Bisbal una intensa gira ibèrica
El diumenge 30 d'abril, la històrica banda novaiorquesa de punk-rock The Dictators actuarà al bar musical L'Alternativa de la Bisbal d'Empordà (22 h, 10 euros), amb Bad Mongos, Watusi Four –grup format per membres de Bad Mongos i La Familia Manson– i Dj Ballbreaker. Per als Dictators serà l'últim concert d'una intensiva gira que inclou 18 concerts en 19 dies per la península Ibèrica: un ritme endiablat per a un grup fundat el 1973 i que té al capdavant dos dels seus membres originals, el cantant Richard Handsome Dick Manitoba i el guitarrista Ross The Boss Friedman, que també ha tocat amb Manowar. La formació actual es completa amb altres excombatents de mil batalles sonores com ara el bateria J.P. Thunderbolt Patterson –sí, per ser un Dictator és gairebé obligat tenir un àlies hiperbòlic–; el guitarrista Daniel Rey Rabinowitz, lletrista i productor dels Ramones en la seva última època, i el baixista Dean Rispler.
Els Dictators van ser precursors del punk i sempre van representar el sector menys sofisticat i més proper al carrer del moviment sorgit al voltant del mític club CBGB. Els Dictators, que van debutar el 1975 amb l'elapé Go Girl Crazy!, eren nois durs provinents de la perifèria, de barris com ara el Bronx i Queens. Al seu costat, els Ramones eren el glamur personificat. A pesar d'estar representats en el Rock & Roll Hall of Fame, els Dictators mai no han estat prou valorats en el seu propi país com la llegenda rockera que realment són, però ells han resistit durant dècades, completant el sou amb alguns projectes paral·lels –el guitarrista Scott Tot Ten Kempner, un altre il·lustre dictador fins fa pocs anys, va ser també fundador de The Del-Lords– i sense vendre tantes samarretes com els Ramones. No crec que els preocupi gaire.
“Els Dictators érem uns nouvinguts, comparats amb la gent que vivia en el centre de Manhattan i freqüentava aquells locals, tot i que ja haguéssim tret el primer disc [...] Però érem del Bronx, i mai no ens vam sentir part de l'escena. Mai no ens van acceptar. Crec que ens consideraven uns pallussos del Bronx. No era cert, però potser era la imatge que donàvem”, afirma Manitoba en el llibre referencial Por favor mátame, de Legs McNeil i Gillian McCain. Quaranta anys després, The Dictators continuen sent uns esplèndids inadaptats. Ells són i seran els Dictators de Nova York .
