Nervis, a dins i a fora

Que després que el president Puigdemont es reunís amb l'expresident Jimmy Carter a Atlanta l'ambaixada dels Estats Units acabés fent una nota aclarint que el procés sobiranista català és “un afer intern” de l'Estat espanyol i que ells no hi prenen posició, no deixa de ser un símptoma clar, claríssim, dels nervis que hi ha en aquests moments en el govern del PP amb relació a allò que ells en diuen “el problema català”. No em vull ni imaginar les pressions que en aquests moments està fent el govern espanyol a escala internacional perquè tothom s'estigui quiet. De fet, les va reconèixer dies enrere el mateix Margallo parlant dels “favors” que Espanya deu a un munt de països. Hi ha nervis, a fora. Ben cert. Perquè Espanya té un problema, i gros. Però, no ens enganyem, hi ha nervis, també, a dins. I ho revelen alguns episodis recents que la premsa ventila (i amplifica, és clar) aquests dies d'escassetat de notícies. Passa alguna cosa extraordinària? Probablement no. Probablement el que passa és una cosa ben simple, que no vol dir que no pugui tenir conseqüències greus o molt greus. I és que la data s'acosta. I, a mesura que s'esgoten els terminis per complir la promesa de fer el referèndum al setembre (això vol dir que s'hauria de convocar a mitjan agost, com a molt tard), tothom pren consciència dels riscos. Hi ha nervis. I en alguns casos m'atreviria a dir que por. Els partits independentistes es temptegen i fan càlculs postelectorals (no s'enganyin, no han deixat de fer-ho mai) i es pren cada cop més consciència que aquest cop no serà un 9-N i que l'Estat no es quedarà quiet. El TC ja s'ha encarregat d'anar-ho recordant a còpia de requeriments i advertiments. Algunes d'aquestes alarmes que es disparen, en el sentit que hi ha nervis i discrepàncies, probablement són normals si un té en compte la dimensió de l'objectiu final. El que no sé si ho és tant, de normal, és que membres del govern, o dels partits que són en el govern, no diguin el mateix en públic que en privat (i d'això Bonvehí no en té pas l'exclusiva). Sàpiguen que, descartada l'opció de fer marxa enrere, corren el risc de fer un gran ridícul. A qui especuli amb el pla B (siguin unes eleccions o un tirar la pilota més endavant), la factura li pot sortir molt cara.