Opinió

Vuits i nous

Lunatxarski

“Va organitzar un judici contra Déu, que va ser afusellat

Vaig seguint la lectura de La revolución rusa, de Richard Pipes. Vaig lent i faig interrupcions per atendre altres coses perquè el llibre ho permet: és llarg, i a la vegada tan atraient i ben escrit que no se t'oblida el que hagis pogut llegir uns dies enrere. Si segueix així, quan l'acabi conclouré que és un dels llibres que més m'han agradat a la vida. Pipes el va publicar el 1992, després de la caiguda del Mur i de la dissolució de la Unió Soviètica. No simpatitza amb la Revolució que explica ni amb els seus protagonistes, però és un llibre molt rigorós i gens oportunista. Amb el Mur alçat i el règim soviètic vigent, Pipes, d'origen rus i jueu, ja havia publicat altres llibres, també documentats i censuradors dels fets d'ara farà cent anys. El llibre en qüestió no s'ha traduït fins ara al castellà. Al seu moment no hauria tingut prou èxit. La fascinació per la revolució bolxevic i el règim que en va resultar va ser gran entre la nostra gent d'esquerra, que és la que més llegeix, i es va prolongar uns anys, després que el Mur de Berlín fos enderrocat. A més, Pipes va assessorar Reagan en política russa. Qui li perdonaria la col·laboració amb el president més “reaccionari” de tots?

Em trobo amb el nom d'Anatoli Lunatxarski, ministre del primer i successius governs de l'URSS. De què em sona Lunatxarski? Indago. Teòric de l'art –del realisme soviètic, evidentment–, organitzador de la xarxa de teatres propagandístics posterior a la revolució, dramaturg... Qui ens va parlar de Lunatxarski? Alexandre Cirici, que ens feia teoria de l'art? Ricard Salvat? Hauria d'anar a consultar els apunts de la polititzada i molt d'esquerres universitat dels anys seixanta i setanta. Potser el vaig trobar en un número de Triunfo o Primer acto? I l'altra pregunta: què en queda avui, de Lunatxarski, i quin profit ens va fer?

Com a actuació memorable, sent ministre va organitzar un judici contra Déu, acusant-lo de crims contra la humanitat. Un exemplar de la Bíblia va ser acomodat al banc dels acusats. El fiscal va exposar els delictes, que es remuntaven al principi dels temps. Dels bíblics: el Diluvi, Sodoma i Gomorra... La defensa va demanar només presó argumentant que l'acusat era boig de naixement. Va ser condemnat a mort. L'afusellament va tenir lloc la matinada de l'endemà, 17 de gener del 1918. Un escamot de soldats va disparar les metralletes contra el cel, hàbitat del reu. Va ser una performance o els autors i protagonistes van actuar seriosament? En qualsevol cas, Lunatxarski matèria d'estudi per als universitaris del final del franquisme...

Stalin, que ens devia tenir el número pres, el va nomenar ambaixador a l'Espanya republicana el 1933. “Aquest els agradarà.” No va ocupar el càrrec perquè es va morir venint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.