Vuits i nous
Atac constant d'espionatge massiu
“Em pregunto si no és el mateix internet qui fa que siguem especialment vulnerables, amb el pretext precisament de la seguretat
Diuen que el ciberatac massiu de divendres passat està controlat. Els titulars de la notícia van afirmar que tal ciberatac havia posat en perill la seguretat mundial. Tanmateix, em pregunto si no és el mateix internet qui fa que siguem especialment vulnerables, amb el pretext precisament de la seguretat. Absolutament vulnerables al control i la vigilància, com ara dels organismes que ara investiguen el ciberatac. Edward Snowden ja n'ha acusat la CIA i hi ha qui parla de la seva paranoia, però no crec que pugui obviar-se la denúncia que va fer de l'espionatge massiu de l'agència, per la qual va treballar, al servei del govern dels EUA. Tot i això, fem com si res. Fa un parell de dies, al bar del poble on a vegades habito, em vaig trobar un informàtic que m'ha solucionat problemes de l'ordinador. “No sé si volem ser-ne conscients, però a internet hi ha un submón que fa por”, em va dir. I em va parlar d'accions, algunes de les quals inintel·ligibles per a la limitada comprensió, relatives al control i la vigilància, però també a la capacitat d'ensorrar empreses i de tota mena de tràfics. Em va preguntar si sabia si tenia la càmera o el localitzador en funcionament advertint-me que, encara que no els hagués engegat, potser hi estaven. Em va parlar d'un programa en què pots descobrir que s'han registrat tots els llocs pels quals hem estat. I vaig pensar en l'estranyesa que em causa el fet que el mòbil em digui on estic. “Per què creus que la tecnologia s'ha accelerat per tal que tothom pugui tenir un mòbil?”, va preguntar-me. La resposta s'havia fet obvia: per registrar tot el que fem.
No sé perquè es va pensar que internet era un món de llibertat, de la tecnologia al servei d'una comunicació sense límits, d'un espai per compartir. Tinc amistats que, havent-s'hi lliurat amb tal idea, diuen que se'n volen esborrar perquè, a més del control que poden exercir-hi les anomenades agències de seguretat, s'hi senten objectes d'un espionatge comercial indefugible: éssers reduïts al subministrament de dades i, com a conseqüència de la informació aportada, a rebre una oferta constant de productes i de preguntes per saber-ne més. La gran botiga global. El Gran Germà universal. També, i aquest seria l'altre tema, el gran aparador narcisista. Tanmateix, o potser és per tot això mateix, quan s'hi entra costa sortir-ne. Com una droga, té el poder d'enganxar-te.
