Ombres de primavera
Celebrar la Bellesa contra el Mal
“Cheng és conscient que afirmar el valor de la bellesa en la nostra època és una tasca ingrata. És més fàcil ser sorneguer, cínic, sarcàstic, desenganyat o despreocupat
Aquesta tanda d'ombres va començar invocant la bellesa de les roselles que inunden els camps i els marges a la primavera. També acabarà celebrant la Bellesa a partir de les meditacions que n'ha fet l'escriptor François Cheng, el qual afirma que la humanitat, en el si de les seves condicions tràgiques, hi troba sentit i gaudi. Xinès resident fa temps a França, Cheng explica en Cinc meditacions sobre la bellesa que, de nen, va ser “fulminat” per les experiències extremes de la Bellesa, que associa amb la Bondat, i el Mal. La primera la va descobrir plenament estiuejant a la província de Jiangxi, on hi ha el mont Lu amb el riu Iang-Tsé, per un costat, i el llac Poyang per l'altra: la situació del lloc ofereix perspectives sempre renovades i infinits jocs de llum mentre els salts d'aigua emeten una música ininterrompuda. El Mal se li va revelar amb la invasió japonesa del seu país el 1939: l'exèrcit japonès va matar tres-centes mil persones en pocs mesos metrallant multituds que fugien, realitzant execucions massives per decapitació, empenyent gent a fosses on era enterrada de viu en viu. És precisament la consciència del Mal que el du a festejar la Bondat de la Bellesa. Davant de l'Horror, no hi pot haver poesia? Al contrari: la poesia és més necessària que mai.
François Cheng no parla de la rosella, però sí de la rosa, que llueix la seva bellesa a la vegada que anuncia el seu marciment. Recorda una expressió de l'escriptor Jacques de Bourbon Busset: “esplendor de la carn, ombra de l'esperit”. I medita sobre el fet que convé que la carn estigui a l'esplendor i l'esperit a l'ombra perquè aquest pugui sostenir el principi de la vida que regeix la carn: encara que els pètals caiguin i es barregin amb l'humus, persisteix el seu perfum invisible, com una emanació de l'essència o un signe de transfiguració. Cheng és conscient que afirmar el valor de la bellesa en la nostra època és una tasca ingrata. És més fàcil ser sorneguer, cínic, sarcàstic, desenganyat o despreocupat. Tanmateix, el nihilisme no ajuda precisament els que més pateixen perquè és un manera de no fer res. Fa uns dies, a Canes, comentava amb uns amics una frase d'Oscar Wilde citada a Wonderstruck, el llibre de Brian Selznick adaptat per Todd Haynes: “Vivim a les clavegueres, però alguns mirem les estrelles.” M'agrada més fer-ne una variació no elitista: vivim a les clavegueres, però cal mirar les estrelles. Surten per tothom.
