De reüll
Alimentant complexos
L'ideal femení que es pretén normalitzar és el d'una dona primíssima
Que s'alimentés només d'aigua durant vint-i-quatre hores. Aquesta saludable recomanació va ser la que van fer a la model sueca Ulrikke Hoyer els responsables del càsting per a una desfilada de Louis Vuitton a Tòquio, que van considerar la maniquí massa grossa –“too big”, van ser les paraules exactes– per desfilar. Hoyer, que fa una talla 34-36, va denunciar fa uns dies els fets a través d'Instagram i Facebook. Finalment, no hi va participar. Avió de tornada a casa, i a continuar. La mirada distorsionada, la dels que van censurar la jove. És una constatació clara si un observa les fotografies que la model té penjades a la xarxa. El més preocupant és que aquesta és la visió imperant en el món de la moda i que, lamentablement, s'intenta traslladar al dia a dia. Desfilades, promocions, anuncis, revistes, aparadors... l'ideal femení que es pretén normalitzar és el d'una dona primíssima, una imatge radicalment allunyada de la realitat. Les talles 42 i 44 són les més venudes a l'Estat. I en comptes d'adaptar-s'hi, tenim tota una indústria maldant perquè les dones creguin que han d'entrar en pantalons en què amb prou feines poden passar un peu. Els complexos són un negoci. Tractaments, cremes, règims, operacions... de tot per assemblar-se a unes models a qui potser algú ha recomanat que no ingereixin cap aliment. El que cal no és remodelar cossos, diferents i diversos, sinó remodelar mentalitats.
