la tribuna

El coratge de Memorial, premi Sàkharov

Memorial és una ONG defensora dels drets humans en estats postsoviètics

Té més de cinquanta oficines i és alhora museu i grup de recerca pels drets humans

L'advocat Stanislav Markélov; la periodista Anastasia Babúrova, de Novaia Gazeta; la periodista Natàlia Estemirova, una de les principals activistes de Memorial a Grozni; Andrei Kulagin, membre de l'ONG Spravedlivost (Justícia); Zaremà Sadulàieva, responsable de l'organització Spasiom Pokolenie (Salvem la nova generació), i el seu marit, Umar Dzhabrailov; o Malik Ajmedílov, corresponsal del diari Hakikat (La veritat), són algunes de les persones a qui la seva militància pels drets humans els ha significat ser assassinades aquest 2009 a Rússia o al Caucas nord.

«Tenen por?» Formulada d'una manera o una altra, aquesta és possiblement la pregunta que més va sentir Oleg Orlov, president de Memorial, durant la seva visita a Barcelona la setmana passada coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans juntament amb Tatiana Kasatkina, directora executiva del Centre de Drets Humans Memorial. «Ens sentim amenaçats», reconeixia Orlov. El 23 de novembre del 2007, Orlov i uns periodistes de la cadena de televisió russa REN-TV van ser segrestats quan s'allotjaven a l'hotel Assa de Nazran, capital d'Ingúixia. «L'hotel estava protegit per les forces de seguretat de l'Estat, però mitja hora abans que ens segrestessin la policia va desaparèixer i després del rapte van tornar», recorda Orlov. «Ens van amenaçar de matar-nos. Finalment ens van apallissar i ens van dir que no ens volien tornar a veure mai més per Ingúixia.»

Memorial és una ONG russa nascuda el 1988 amb l'objectiu d'investigar el passat totalitari de la URSS i, segons paraules del mateix Orlov, «immortalitzar la memòria de les víctimes de les represàlies de la URSS per tal que no es torni a repetir mai més una cosa semblant». De la mateixa manera, Memorial és defensora dels drets humans en estats postsoviètics i conglomera dotzenes d'organitzacions, té més de cinquanta oficines i és alhora museu i grup de recerca pels drets humans, motiu pel qual a Oleg Orlov li agrada descriure metafòricament aquesta complexitat organitzativa com a «matriuska».

El mes de juliol passat, Memorial va decidir suspendre les seves activitats a Txetxènia després de l'assassinat de Natàlia Estemirova. «Sé qui, estic segur de qui és el culpable de la seva mort. Tots coneixem aquest home. El seu nom és Razman Kadírov, el president de la República Txetxena. Kadírov ja havia amenaçat Estemirova, l'havia insultat, la considerava un enemic personal. No sabem si ha donat ell mateix l'ordre o si ha estat el seu entorn per satisfer el cap», va declarar Oleg Orlov en conèixer l'assassinat de la Natàlia. Razman Kadírov va denunciar Memorial i Oleg Orlov per difamació, i a l'octubre van ser condemnats a pagar-li danys i perjudicis i a publicar una retractació al portal on line de Memorial. «Hem presentat una apel·lació, però no tenim cap esperança i recorrerem al Tribunal Europeu de Drets Humans», explicava Orlov. Razman Kadírov va ser designat president de Txetxènia el 2007 pel Kremlin i governa envoltat d'una milícia composta per 3.000 homes, els kadirovksi, acusats de segrestar, torturar i assassinar civils amb tota impunitat.

El Parlament Europeu ha manifestat darrerament la seva preocupació per l'empitjorament dels drets humans a la Federació de Rússia i avui atorga a Estrasburg el premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència 2009 a Oleg Orlov, Sergei Kovalev i Liudmila Alexeieva en nom de Memorial i de tots els defensors dels drets humans a Rússia. El president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, destacava el 22 d'octubre, al fer públic el guanyador del Sàkharov d'enguany, que amb aquest premi el Parlament Europeu espera «contribuir a la fi del cercle de por i violència que envolta els defensors dels drets humans a la Federació Russa, i promoure el nostre missatge que els activistes de la societat civil d'arreu han de ser lliures per exercir els seus drets més bàsics de pensament i llibertat d'expressió».

Des de 1988, el Parlament Europeu concedeix anualment el premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència, denominat així en memòria del científic i dissident soviètic Andrei Sàkharov, a persones o organitzacions que han fet importants contribucions per la lluita pels drets humans o la democràcia. Alguns dels guardonats han estat Nelson Mandela, Las Madres de la Plaza de Mayo, Kofi Annan i, l'any passat, Hu Jia. L'edició d'aquest any coincideix amb el vintè aniversari de la mort d'Andrei Sàkharov, qui va ser el primer president de Memorial. En certa manera, el premi Sàkharov torna a casa: in memoriam de Natàlia Estemirova, a Memorial pel seu coratge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.