A la tres
El poder de la secta
“Els sectaris creuen que fora del cercle no hi ha salvació, i que obeint el líder canviaran el món
Els catalans que ja tenim una edat recordem un fenomen en auge al nostre país durant els anys 80 del segle passat: el de les sectes, algunes de les quals, destructives.
El nucli central de les sectes era un guru que venia la vida plena als adeptes. La recepta: filosofia oriental, pau, amor, unes gotes de meditació transcendental i, si calia, mecànica quàntica barrejada amb psicologia barata. I quins eren els adeptes de les sectes? Joves desorientats i sense autoestima.
Bé, em preguntarà vostè, però si aquesta gent ingressava a la secta per voluntat pròpia i hi trobava consol espiritual i personal, quin mal hi ha?
El mal? El mal és que la secta era un artefacte que servia per esclavitzar els acòlits i prendre’ls les possessions, ànima inclosa. El mal és que la motivació del líder eren els diners i el poder, i que això de portar els prosèlits a la il·luminació era una fantasia animada.
Com es pot saber si una agrupació és una secta i no una penya gastronòmica? Fàcil: els sectaris creuen que fora del cercle no hi ha salvació, i que només obeint el líder es canviarà el món. Aquell que s’hi oposi és objecte d’odi.
I a què ve tota aquesta tabarra sobre les sectes?, em tornarà a preguntar vostè. Fàcil, també: perquè tots els que estan escampant el terror a Londres i a altres ciutats europees actuen com a membres d’una secta. No són musulmans. La fe en Al·là els serveix per dotar-se d’una aparença de moralitat i de justícia. Però obeeixen el líder i odien tothom qui no pensi com ell. La diferència és que el líder no en té prou ara amb les seves propietats, sinó que els exigeix la vida. La seva i la dels altres.
I al darrere, què hi ha? La lluita per un món més just? No. Només hi ha l’interès del líder: els diners i el poder.
Molt bé, em preguntarà per tercer cop, i a on vol anar a parar? Més fàcil encara: el terror no es pot abordar, només, com un problema polític, sinó amb el mateix esperit que va servir per desactivar les sectes als anys 80. I, a mes, no hi ha solució si no som capaços de donar models alternatius als joves desorientats i sense autoestima disposats a morir pel seu guru.
