Un 28 de juny amb molt d’orgull

Moltes persones es pregunten si cal seguir celebrant el dia de l’orgull LGTBI. La resposta és senzilla: si hi ha LGTBI-fòbia hi ha motius per celebrar el dia. Però n’hi ha? Totes i tots en tenim una experiència, en tots els àmbits, en totes les situacions possibles i amb finals diferents.

Fa temps en una reunió es parlava de com es podia fer més ecològic el manteniment de l’arbrat de la meva ciutat. Vaig explicar com en altres ciutats es feien tractaments amb insectes com ara la marieta, que es menjava el pugó i el reduïa sense necessitat de productes químics. A la taula una persona va fer un comentari sobre les “marietes” i la meva persona. Fa poc temps, sortint de l’ajuntament, un grup d’adolescents es va dedicar a cridar d’una punta del carrer a l’altra els típics i poc originals insults: “Marieta, maricón, mitja dona...” Algú creu que no hi ha motius per seguir reivindicant la visibilitat i els drets de les persones LGTBI?

I si observem l’últim any podrem comprovar com el bus d’Hazte Oír, les agressions a Berga a una parella, les amenaces a un àrbitre de futbol per haver-se declarat gai, l’agressió en forma de lapidació a Sitges, les declaracions de Trump en contra de la comunitat LGTBI o l’esgarrifós “camp de concentració” per a persones gais a Txetxènia són tots clars exemples que cal seguir reivindicant l’orgull de ser qui som i de ser com som.

Mentre hi hagi una agressió, un insult, una amenaça o un menysteniment a qualsevol persona LGTBI caldrà seguir reivindicant el 28 de juny i l’orgull LGTBI, per nosaltres, pels qui pateixen, però també per recordar totes aquelles persones que han patit i lluitat pels drets, del reconeixement dels quals avui molts gaudim.