Opinió

Keep calm

La colònia del Nord-est

La mentalitat colonial impregna els discursos sobre Catalunya. Aquí no hi veuen política, només delinqüents

O no se n’adonen o els és igual –potser passen les dues coses–, però la reacció de Madrid al referèndum català projecta una imatge típicament colonial. Els tres expresidents espanyols han aparegut/comparegut per deixar ben clar que ni al Felipe González dels Jocs de Barcelona, ni a l’Aznar que parlava català a la intimitat, ni al Zapatero que deia ser del Barça no els passa pel cap que els catalans puguin decidir el seu futur. Tots tres van pactar treves amb ETA, per exemple, però cap d’ells no es pensa moure ni un mil·límetre de l’Espanya de Don Pelayo. Per si fos poc, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez van teatralitzar una cordialíssima trobada a la Moncloa que va servir per dir el mateix amb les mateixes paraules. Mariano y cierra Espanya.

Mil pals, cap pastanaga. Els mitjans de comunicació de Madrid també formen part de la competició patriòtica, fins al punt de despistar completament l’opinió pública espanyola, que no entén res i, per tant, és incapaç de demanar explicacions als seus polítics per haver generat una crisi de dimensions històriques. El resultat és que la mentalitat colonial impregna tots els discursos sobre Catalunya, on el terme més utilitzat ja ha passat a ser el de sedició. A Catalunya, per tant, no hi veuen política, només un grapat de delinqüents. No només es nega el diàleg amb els representants legítims dels ciutadans de Catalunya, sinó que qualsevol intent seria denunciat immediatament com a feblesa o traïció.

Arribats a aquest punt, tal i com indiquen els manuals per a les revoltes a colònies, comença a ser necessari tranquil·litzar els pied-noirs. Per això Mariano Rajoy ha demanat “confiança” als simpatitzants unionistes, als quals imagina com una massa compacta que necessita ser salvada pels magistrats del Tribunal Constitucional que entraran en formació per la Diagonal, escortats, per dalt, per les empreses de l’Ibex i, per sota, per les atapeïdes clavegueres de l’Estat. Als del no, els diu no a votar que no i als del sí, els envia jutges i policies. O sigui que hi ha negres bons i negres dolents, però tots són igual de negres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.