Opinió

A la tres

Un paperàs, Colau!

“No deixa de ser curiosa, la via tan i tan revolucionària que han escollit els comuns per defensar el dret a decidir

Un paperàs. Sí. Això és el que estan fent els comuns i això és el que van decidir ahir: continuar-lo fent. El mateix dia que l’antiga Convergència tancava files i mostrava unitat i fermesa davant del referèndum de l’1 d’octubre, els comuns van decidir finalment que no volen un 1-O sinó un 9-N. Els comuns de Xavier Domènec i d’Ada Colau no faran campanya a favor del referèndum i hi participaran només en la mesura que el consideren una mobilització ciutadana. Una colla de valents, d’arriscats, d’antisistema, d’intrèpids i de revolucionaris, vaja. Potser per això ahir, al cap de res de saber-se la posició dels comuns, a la xarxa rescataven l’hemeroteca, aquesta mena de bagul de la memòria que sovint et deixa amb el cul en l’aire. Em va fer gràcia sentir el vídeo que hi circulava amb una entrevista d’Ada Colau, al maig del 2015 a Vilaweb. “Podem donar la garantia que nosaltres farem molt més per Catalunya i pel dret a decidir que Convergència i Unió. Tinguin-ne la garantia absoluta. Qualsevol dels nostres regidors, tant si és independentista com si no, estarà disposat a arribar fins on calgui, a enfrontar-se amb l’Estat, amb la Unió Europea i amb qui calgui, perquè puguem exercir el dret a decidir i aconseguir el màxim de sobirania possible.” Caram, Colau. Això és “arribar fins on calgui”? Quina casualitat, doncs, que el mateix dia que els antics convergents celebraven el seu primer aniversari del PDeCAT, després de trencar amb Unió, de declarar-se independentistes i republicans, fos el dia en què els comuns optaven pel “sí, però no”, per “la puta i la Ramoneta” de tota la vida dels convergents. Segur, Colau, que com vas dir, podeu donar la garantia que fareu molt més per Catalunya i pel dret a decidir que Convergència i Unió? No em va quedar gaire clar, ahir. I això que fa dos dies havia sentit l’alcalde accidental i regidor de Barcelona, Gerardo Pisarello, dient allò de “defensem a mort el referèndum”. Ja es veu, Gerardo, a mort. Ja es veu, Colau. A mort, com el defensa el també antisistema Pablo Iglesias. O González, o Sánchez, o Rajoy, o...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a