Opinió

Vuits i nous

La purga i la normalitat

“Comencen a veure venir el referèndum que havien jurat impedir

¿“Purga” de consellers i directors generals, a la Generalitat? Des que hi ha governs al món els presidents han practicat destitucions i nomenaments per acomodar l’equip a les situacions noves que es van presentant. I el seu partit, els militants i els simpatitzants han celebrat els canvis que el dia abans consideraven innecessaris. I l’oposició els ha criticat, com si el govern anterior fos més del seu gust. Tot tan normal. Aquest cop, l’oposició i també el govern de Madrid han triat la paraula “purga”, que és la més ofensiva que ha trobat en el repertori de les invectives. També ha estat l’escollida per alguna premsa. Hi ha premsa que pensa i fa com l’oposició o com el govern de Madrid, com si s’ho diguessin. “Purga” evoca règims autoritaris, i també aquelles medecines a base d’oli de fetge de bacallà que deixaven la canonada neta. Com que l’oli en qüestió era molt amargant i feia plorar les criatures, algú va tenir la idea d’introduir-lo dins un bombó, amb el resultat que els nens, que ja tenien avorrit l’oli, avorrien també la xocolata. Alguns consellers apartats feien cara d’alleujament i uns altres, de contrarietat. Normal. La ingesta de la purga, amb xocolata o sense, sembla haver anat a càrrec de l’oposició i el govern de Madrid, que comencen a adonar-se que amb aquests nous consellers i directors generals el referèndum que juraven que no es faria és inevitable. Ho comencen a admetre: “Serà un fracàs”, “serà com posar les urnes al menjador”, “serà un 9-N”, “jo no aniré a votar”, “jo votaré no”...

Faig un aperitiu amb Llorenç Soldevila, el professor de literatura catalana que l’altre dia mencionava. Em fa entrega de tres nous volums de la seva Geografia Literària que li edita Pòrtic. Soldevila ha recollit tots els textos que els escriptors dels Països Catalans han dedicat a un paisatge o ciutat d’aquest àmbit geogràfic i cultural. Hi haurà onze volums. Són a punt de sortir els del País Valencià, les Illes i la Franja, un cop completat el Principat. Hi ha moltes fotografies, fetes pel mateix Soldevila, que ha visitat els llocs referenciats i que per aquest motiu se’ls coneix tots, de dalt a baix. Una feinada que li impedeix jubilar-se. Ara se’n va a Menorca a parlar amb en Ponç Pons. Coneix els accidents de l’illa millor que Joan Mascaró Passarius, el corresponsal de Joan Coromines autor del mapa toponímic de Menorca, que era d’Alaior com Ponç Pons. Em diu: “T’hi has fixat? Catalunya viu el gran moment de la seva història i la gent pren un cafè, entra i surt dels bancs i les botigues... On és la crispació?” Fa un glop al bíter, beguda d’amargor dosificada i refrescant: “Això els inquieta i els fa fer mala cara: la normalitat, que és senyal que la gent, pensi com pensi, sap que les coses estan en bones mans, es fan bé i aniran bé.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia