Ombres d’estiu
Aparició fantasmal de Greta Garbo
“Tinc molt present l’arribada d’Anna Karènina a l’estació en la versió cinematogràfica de la novel·la de Tolstoi que Clarence Brown va realitzar l’any 1935
Tot i que és anomenada anteriorment, Anna Karènina no apareix fins a la pàgina 77 de l’edició en català publicada per Proa de la novel·la que du el seu nom. Resten 800 pàgines, on el personatge s’hi farà present de tal manera que justifica el títol. Però el cas és que, com el seu germà Oblonski, esperem en les pàgines precedents que Anna Karènina arribi finalment en tren a Moscou des de Sant Petersburg. Quan ho fa la descobrim a través de Vronski, que ha sigut presentat als lectors com l’home que ha enamorat Kitty Xerbatskàia, germana de l’esposa de l’infidel Oblonski. Vronski és a l’estació per recollir la seva mare, la comtessa Vrònskaia, i a l’entrar al compartiment cedeix el pas a una dama que en surt: “Després d’excusar-se i d’haver fet ja un pas cap al vagó, sentí la necessitat de mirar-se-la una altra vegada, no pas perquè fos molt bella, ni per aquella elegància i aquella gràcia modesta que hom remarcava en tota la seva figura, sinó perquè en l’expressió del seu rostre agradable, quan passà per davant d’ell, hi havia alguna cosa de particularment manyac i tendre.”
Vronski sent un principi d’atracció que podria haver passat desapercebuda per ell mateix, si no fos que quan ell se la mira, ella també gira el cap: “Els ulls brillants, grisos, que l’espessor de les parpelles feia semblar foscos, es fixaren afectuosament, atentament, en el rostre d’ell, com si l’hagués reconegut, i immediatament es giraren cap a la multitud, com si cerquessin algú.” En aquesta mirada recíproca intuïm una revelació. Fan com si cerquessin algú, però s’han reconegut entre la multitud.
Tinc molt present l’arribada d’Anna Karènina a l’estació en la versió cinematogràfica de la novel·la de Tolstoi que Clarence Brown va realitzar l’any 1935. De fet, potser s’hauria de dir l’arribada de Greta Garbo, que, vuit anys enrere, n’havia interpretat una altra versió que, dirigida per Edmund Goulding, va titular-se Love. En el film de Clarence Brown, Vronski (Fredric March) no entra en el compartiment on ha entrevist la mare, sinó que resta a l’andana en veure com, davant de la porta, surt un raig de vapor del tren. Després d’un instant, de la boira, apareix el rostre de la Garbo. Sí, el misteri, el glamur, la veladura de la Garbo. Vronski/March la mira fascinat, però també sembla espantat. Ha vist un fantasma? Més que de l’amor, sembla haver-hi una premonició de mort.