El Partit Popular de Múrcia vol introduir a les aules el toreig com a assignatura de formació professional, vol instruir la mainada en la barbàrie, adoctrinar sobre les floritures amb què revesteixen el sadisme i el patiment animal. Ni cal ressenyar els valors que transmet l’atrocitat de manllevar la vida d’una pobra bèstia de mica en mica, estocada rere estocada. No seré jo qui recordi els alts índexs d’abandonament escolar dels adolescents murcians, perquè encara que traguessin les millors notes de la península el despropòsit d’estudiar tauromàquia seria el mateix. Quin ridícul internacional i quina vergonya aliena si algú al món posés mai els ulls sobre els arravataments macabres del PP murcià.

A Espanya hi ha pobles que tenen muntada una plaça provisional de toros des de final de juliol fins a mitjan octubre a la plaça major i als carrers adjacents, ocupant la via pública amb estructures de fusta que contribueixen a augmentar la calor sufocant a l’estiu –dit pels mateixos veïns– i impedint la instal·lació de terrasses de bars i restaurants. M’imagino els nens i les nenes d’aquestes localitats creixent amb les places de toros instal·lades durant gairebé mig any a l’àgora del poble, veient com a normal la tortura i el dolor animal i associant-los al concepte de diversió. No es tracta de l’espai central que ocupi aquesta tradició bàrbara, ni d’amagar-la més o menys de la mirada de la gent, sinó d’erradicar-la, al carrer i, per descomptat, a les aules.

Perquè llavors passa com a Hellín, a Albacete, on una noia de 14 anys va patir el mes passat ferides a les cames durant un encierro taurí a les festes de la pedania d’Isso, quan un toro la va envestir. Encara que estigui prohibit als menors de 14 anys prendre part en aquesta mena de –diguem-ne– espectacles, inclosos els catalaníssims correbous, es fa difícil separar la participació en ells del que és l’intent de creuar el carrer de casa. Si no hi participes, te’n fan partícip.