De reüll
No més ‘hibakusha’
Hi ha polítics que no saben que l’èxit és deixar el món una mica millor
Ja em disculparan per no parlar de la marxa de Neymar Jr. –la podríem anar superant, sisplau?– i comentar una crisi que, només en aparença, ens toca de més lluny: la tensió atòmica atiada per dos bocamolls com el president Trump, incapaç d’estar-se calladet ni quan és de vacances, i el líder nord-coreà Kim Jong-un, un milhomes enderiat a inflar el pit amb les proves nuclears. Dos fatxendes que se situen als antípodes de l’aniversari del bombardeig de Nagasaki (en fa 72 anys i encara cal parlar-ne!) i del valent discurs del seu alcalde, crític amb les potències (Rússia, la Xina, França, el Regne Unit i els Estats Units) que no s’adhereixen al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.
Mentre Trump amenaça amb “foc i fúria” el règim de Pyongyang i aquest li replica que atacarà les bases nord-americanes a l’illa de Guam, l’alcalde de Nagasaki es desmarca de l’escalada de tensió i defensa que l’abolició de les armes nuclears és una de les grans vergonyes que té pendent el planeta. Els veterans supervivents de la massacre, els hibakusha, molts dels quals encara en pateixen les seqüeles, se’n fan creus amb els polítics mediocres que no entenen que l’èxit és deixar el món una mica millor i els conviden a visitar la ciutat portuària japonesa on, a causa del bombardeig nord-americà de 1945, van morir o quedar greument ferides unes 150.000 persones. No més hibakusha.
