El nostre món és el món

Un dels eslògans institucionals més citats a Catalunya és El nostre món és el món, que sintetitza el missatge que el nostre futur passa per participar activament en el que succeeix més enllà del nostre àmbit més proper. L’èxit d’aquesta divisa potser té a veure amb el fet que moltes persones hi identifiquen una forma de ser ben natural i arrelada entre nosaltres. La nostra posició geogràfica, que ens vincula a la Península Ibèrica i a Europa, que ens projecta Mediterrània endins i que ens situa a les portes de França, constitueix la millor vacuna contra la temptació de l’aïllacionisme. De fet, els orígens de Catalunya medieval ja es produeixen, amb l’anomenada Marca Hispànica, en diàleg i amb ruptura amb l’Imperi Carolingi. Fins i tot quan, sota el franquisme, el discurs oficial propugnava l’autarquia, els catalans tendíem a mirar nord enllà, per inspirar-nos-hi.

A Catalunya es van instituir en el seu moment organismes com el Patronat Català Pro Europa o el Cidob, amb una ferma vocació d’implicació internacional. Catalunya va ser capdavantera a l’hora de treballar per a la incorporació a la Unió Europea i de capbussar-se amb entusiasme en les tecnologies de la informació i la comunicació. Catalunya és un país relativament petit, amb els seus 32.000 km², i amb limitacions considerables pel que fa als recursos naturals. El seu camí passa, d’una banda, per una aposta pel coneixement i la recerca, i, de l’altra, per una forta presència a l’exterior. Formar la nostra gent i veure el món sencer com un espai de projecció de la nostra capacitat creativa i d’iniciativa. I per avançar en aquesta direcció, l’aprenentatge d’idiomes no pot ser percebut com a marginal o prescindible. Des de l’alta recerca als serveis turístics ens calen idiomes. Al món educatiu es constata un interès creixent per donar a l’aprenentatge de llengües la condició estratègica que té. I de fet és en l’ensenyament de llengües on es van implantar primer les metodologies comunicatives que prioritzen l’adquisició de competències, és a dir, la capacitat d’utilitzar adequadament un idioma en contextos reals per damunt de la memorització d’estructures gramaticals abstractes. Després d’un període inicial de resultats poc convincents, on els alumnes amb prou feines si adquirien una capacitat passiva de comprendre una llengua estrangera, però presentaven dificultats per comunicar-s’hi, la consciència de la naturalesa estratègica d’una formació lingüística polièdrica ha anat afavorint la consecució de resultats més positius. Celebro les dades recents del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu sobre el coneixement d’anglès a les proves de competències bàsiques de primària (amb un increment de 6 punts) i de secundària (amb una pujada de 3 punts).

El veritable domini d’una llengua estrangera, però, només s’aconsegueix mantenint-ne viu l’ús i posant-ne constantment al dia el coneixement. Per això són tan valuoses les oportunitats que trobem per seguir cursos de reforç d’idiomes, colònies d’immersió lingüística en una llengua estrangera o les estades lingüístiques en altres països. Afegim-hi que al costat de l’estudi de l’anglès, com a principal lingua franca d’ús mundial, convé apostar també pel francès, l’alemany, el mandarí, el rus,... que aporten als qui s’hi poden expressar avantatges significatius. Avui no poder-se comunicar satisfactòriament en diverses llengües ens situa en una situació d’inferioritat que segresta les nostres expectatives vitals i professionals. Gaudim de l’estiu, però alhora aprofitem-lo per aprendre.