Vuits i nous
Al marge
“Diaris d’aquí han criticat tot el que els del món han celebrat
Els representants del govern espanyol van venir a interessar-se pel fet criminal de la Rambla de Barcelona no amb la naturalitat amb què ho haurien fet a Àvila ni amb el vestit diplomàtic de ratlles amb què s’haurien presentat a París o a qualsevol ciutat europea endolada pel terrorisme que ens afecta a tots, sinó que ho van fer com aquells familiars que van al tanatori a visitar un difunt amb qui estaven renyits: tard, malament i sense saber com posar-s’hi ni saber a qui besar ni ben bé què dir. Aquella mà flàccida, aquell embarbussament, aquell anar-se’n com més aviat millor... Demà és la missa? Ja ens veurem a missa. A missa, el cardenal Omella, que va fer l’homilia tota en castellà, va tractar Carles Puigdemont de “president de l’autonomia”. Aquells capellans que no saben ni oficiar un funeral...
Déu-n’hi-do, l’“autonomia”. Després de l’atropellament mortal, la seva policia es va fer càrrec de la situació amb èxit, els serveis d’evacuació van respondre, els hospitals van acollir tots els ferits –quan escric això no se n’ha mort cap, entre els crítics–; els ciutadans van anar a donar sang de sobres, els governants van sortir a parlar amb les paraules justes i necessàries, el conseller d’exteriors es va posar en contacte amb els països amb víctimes i va atendre els mitjans estrangers mentre el seu homònim espanyol era de vacances pagades a l’Equador, lloc d’on també hi ha ferits en el cens de la Rambla... Parlem de la policia de “fireta” a la qual el govern de l’Estat nega accés a la informació. De la sanitat que “les hemos destruido”. De la conselleria d’exteriors que escatimen i porten al Constitucional, d’un “president de l’autonomia” que volen inhabilitar i ficar a la presó. Com es fica ara a la presó un “president de l’autonomia” que s’ha prestigiat davant de tot el món i que The New Yorker posa d’exemple al president americà Donald Trump, que només enterra “els seus”? N’hi ha per fer aquella cara amb què han vingut a donar el condol, n’hi ha per quedar-se a l’Equador.
L’agressivitat ha anat a càrrec dels diaris de Madrid, progressistes o no. Tot el que els mitjans de la resta del món han celebrat de l’actuació dels serveis i els polítics catalans, ells ho han ignorat o vituperat en l’hora dolorosa. Ni van al tanatori a fer el paper, sinó que es queden a casa malparlant del mort i de qui el vetlla. Insisteixen a dir que en cas d’independència Catalunya sortirà d’Europa. Per definició, sortirà d’Espanya: a Europa hem ofert bones credencials. Televisió Espanyola no va enfocar el “president de l’autonomia” en el minut de silenci. Només el president espanyol i el rei, que eren al seu costat. Ho diuen ells: hi estem al marge, ens hem mogut i ja no sortim a la seva foto.
