Opinió

L’opinió DELS EXPERTS

Economista per la Universitat de Barcelona i màster en Relacions Internacionals per Birkbeck-University of London. Te experiència com operador del mercat de bons a Londres (8 anys) i agencies de valors a Barcelona. Actualment es soci i director d’inversions a SLM i director acadèmic a ISEFi.

El Futur de la Banca d’Inversió i dels Mercats Financers a Catalunya

Des de la revolució industrial a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII fins a dia d’avui hem vist com de manera progressiva l’economia financera ha anat guanyant protagonisme i no s’entén una economia moderna en que la seva economia productiva o real no tingui l’important recolzament o complement d’uns mercats financers sòlids i desenvolupats.

En definitiva, encara que l’empresari de l’economia real vegi de vegades les borses, els fons de capital risc, els mercats de deute corporativa o la gestió d’actius financers com alguna cosa llunyana, aquest son cabdals pel bon funcionament de la economia d’un país. Per una banda ofereixen finançament no bancari als seus projectes empresarials i en un país tan bancaritzat com el nostre aquesta alternativa es molt remarcable. Per altre banda aquells excedents empresarials i l’estalvi de les famílies poden tenir una gestió de qualitat que preservi i augmenti la seva riquesa.

En aquest article tractem quina es la situació de la banca d’inversió i dels mercats financers a Catalunya i de l’enorme potencial que té, tant pels seus usuaris (empreses i famílies) com pels professionals d’aquest sector. Es important diferenciar la banca universal o comercial, aquella que es dedica al dia a dia amb serveis bàsics bancaris (rebuts, préstecs, targetes, comptes corrents, etcètera) de la banca d’inversió i dels mercats financers en general, entenent-ho com l’accés a ampliacions de capital d’empreses cotitzades, a l’emissió de bons d’empreses privades per obtenir finançament, a l’accés al finançament mitjançant entitats de capital risc per empreses no cotitzades o a la gestió professional i especialitzada dels estalvis i inversions de clients o institucions mitjançant fons d’inversió, bons o accions. L’experiència dels mes grans i el talent dels mes joves seran cabdals per potenciar aquest sector de la economia catalana.

Després de vint anys de carrera en els mercats financers, vuit d’ells al districte financer de Londres, la meva sensació es que a Catalunya la banca que anomenem universal s’ha consolidat (tenim dos entitats de referencia) però la banca d’inversió s’ha desenvolupat a un ritme menor que en d’altres indrets. Les ciutats europees més actives en la gestió de l’estalvi i la inversió son Londres, de lluny, Frankfurt, Paris, Luxemburg o Dublín. I dintre de l’estat espanyol, Madrid ha anat guanyant terreny a Barcelona en els últims anys. Quan un gran banc d’inversió o gestora de fons vol introduir-se a Espanya en la majoria dels casos escull la capital per establir la seva oficina de representació o operativa. Això es degut a multitud de factors d’entre els quals jo en destacaria tres: el primer es l’efecte capitalitat, el segon es el major esforç que han fet per atraure aquestes entitats i el tercer, i potser el mes important, es la nova llei del mercat de valors 24/1988 que de manera resumida diré que potenciava la presencia d’institucions bàsiques pel funcionament del mercats de valors a la capital, per exemple la Comisió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i que d’alguna manera deixava a altres places financeres històricament importants com Barcelona en un paper molt secundari.

En una Catalunya independent seria necessari un esforç públic-privat per dissenyar un projecte de reorganització i desenvolupament de Barcelona com a capital financera. El talent hi és, només cal reflexionar sobre els milers de joves que desenvolupen part de la seva carrera en altres places financeres de referencia i després tornen a Catalunya, i la massa critica d’usuaris d’aquest tipus de serveis també està fora de cap dubte. De fet és paradoxal que aquestes entitats internacionals que he esmentat abans s’instal·len a Madrid i contracten a professionals que després es passen el dia a l’AVE o al Pont Aeri amunt i avall per venir a Barcelona a cobrir aquest mercat de clients catalans. Referent als esforços per una Barcelona capital financera ja s’hi treballa i la iniciativa de la Generalitat i altres agents privats del sector financer català per reflexionar i posar en comú la situació real del sector ja s’ha fet. No s’hauria d’aturar aquesta iniciativa i s’hauria de passar al següent pas que seria dissenyar una estratègia i un pla de treball per portar-la a terme. I aquí caldrà pensar molt bé en que es vol especialitzar Barcelona dintre dels diferents subsectors existents que van des del sector assegurador, la gestió d’actius, els fons de capital risc, la innovació tecnològica (fintech) fins els serveis operatius de recolzament.

En definitiva, crec que els empresaris i ciutadans de Catalunya poden tenir la certesa que les bases per tenir un sector financer important hi son. Cal treballar-les i potenciar-les perquè així les famílies i empreses puguin tenir accés a un finançament no bancari ampli i de qualitat i una correcte gestió dels estalvis amb garanties.

Catalunya aprofitarà l’energia solar dels sostres
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.