Opinió

Tribuna

Benvingudes incerteses

“Benvinguts els temps d’incertesa en què l’impossible pot tornar-se probable

Una de les coses que pitjor portem en la nostra societat són les incerteses. A la nostra societat hem creat una falsa bombolla de seguretats. La tecnologia, la ciència, la pau externa però també interna ens han portat seguretat, però som la generació que pitjor reaccionem enfront de la manca de seguretat en com anirà el futur.

En tot cas, les incerteses no sempre són dolentes. Si tot anés com diuen els manuals i les prediccions racionals, l’Estat espanyol hauria guanyat fa temps el moviment independentista. Ells tenen la majoria d’institucions, la força i la capacitat d’un estat de combatre qualsevol dissidència que amenaci la seva supervivència. Poden comprar, subornar, negociar, amenaçar i imposar la força, sense massa costos.

A més, amb l’estat espanyol els independentistes estan atrapats en una paradoxa. Vivim una democràcia de molt baixa qualitat que no ofereix cap sortida pactada per arribar a un referèndum a Catalunya. Però aquesta democràcia no és percebuda, tot i que si segueixen així pot canviar, com a suficientment opressiva per una part de catalans per justificar una rebel·lió ciutadana, com ara una vaga general indefinida. Amb aquest escenari, el sorprenent no és que els independentistes no haguem guanyat encara, sinó que encara no haguem perdut.

Molts independentistes tenen por de les incerteses, “podran aturar el referèndum?”, “detindran tothom?”, “podran impedir la llibertat del poble català?”, “Catalunya serà reconeguda com a estat?”. Però s’equivoquen amb l’enfocament de les preguntes. Fins ara el poder de l’Estat creia que el referèndum no es faria, que podien inhabilitar a qui volguessin i que això aturaria el procés i que mai reconeixerien una Catalunya independent.

Però... ah!, ens ha caigut la maledicció xinesa: “Tant de bo visquem temps interessants.” Totes aquestes certeses del poder ja no ho són. Ara és el poder qui es pregunta “com coi aturarem el referèndum?”, “de què ens serveix detenir ningú si encara que fiquem tots els alcaldes a la presó ells continuaran?”, “com podem impedir cap reconeixement internacional si ja hi ha editorials internacionals i polítics de diversos estats que insinuen aquest reconeixement?”.

En la certesa és on l’Estat espanyol ho té tot guanyat, per això la boira actual, aquests temps en què ningú pot predir què passarà, és l’aliada dels independentistes. Als plans no apareixia que milions de ciutadans s’enfrontessin a l’establishment i miressin un estat als ulls sense arronsar-se durant tant de temps i que entitats, partits, activistes i polítics no s’arronsessin. Els plans del poder ja han mort. Benvinguts siguin els temps interessants. Benvinguts els temps d’incertesa en què l’impossible pot tornar-se probable.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.