Opinió

Tribuna

Inventari de sis segles

“Per desconegut, l’orde cartoixà motiva les ganes de saber qui són i què fan

Des de fa anys, a l’entorn de la festivitat de Sant Bru, acostumo a escriure un article sobre l’orde cartoixà. Tots tenim les nostres dèries, segurament sustentades en relacions personals i adhesions històriques. En la capvuitada de l’evocació litúrgica de la figura de Bru de Colònia compleixo amb el costum adquirit.

Visc en una comarca on la presència de la comunitat cartoixana ha estat rellevant. La Cartoixa de Montalegre atresora sis segles de vida i avui significa l’única presència catalana de l’orde. I cal no oblidar que durant més de tres segles Montalegre fou el tercer cenobi català en poder espiritual i econòmic, després de Poblet i Escaladei i abans de Montserrat. Els “monjos d’hàbit blanc”, malgrat la seva vocació de solitud i silenci, han significat molt en la vida cultural i espiritual de Catalunya, i en temps reculats fins tingueren un afegit de poder important, territorial i econòmic.

Ara, a redós del sisè centenari (el cenobi tianenc es fundà el 1415) el Museu de Badalona presenta una exposició interessantíssima d’imatges mai vistes de l’històric monestir i de la vida dels qui l’habiten, obra dels fotògrafs Oriol Casanovas i Antonio Guillén, a més d’un llibre que fa la crònica dels sis segles i un cicle de conferències amb ponents tan reconeguts com Carles Díaz, Joan Villarroya, Màrius Serra, Francesca Español i Jordi Bages. Tot, entre el 19 d’octubre (presentació del llibre i inauguració de l’exposició) fins Nadal.

Sembla un miracle –no sé si humà o diví– que en un entorn avalotat, en un racó del Barcelonès, pugui perviure una comunitat de monjos que regeixen el seu dia a dia en el desert de la clausura, amb una austeritat extrema i fent de l’eremitisme una condició irrenunciable. I que això s’hagi mantingut durant sis-cents anys, exceptuant petits períodes en què els desordres polítics aconsellaren la dispersió de la comunitat. La perseverança com a motiu de vida.

Allò desconegut, però existent prop nostre, sempre desperta l’interès del misteri. ¿Què fan una dotzena d’homes, separats del món i a la vegada al mig, vivint en la més estricta solitud?, ¿quin ritme de vida porten?, ¿on és la seva utilitat i la seva transcendència? Precisament per desconegut, l’orde cartoixà motiva les ganes de saber qui són i què fan. Sobretot a partir de l’aportació que han significat en la història del país.

Ara, el cicle preparat pel Museu de Badalona i que durant dos mesos omplirà la seva agenda dona una magnífica ocasió de conèixer què s’amaga entre les parets del vell monestir. Val la pena aprofitar-ho.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.