A la tres
Eleccions com a opció
“Cal usar, amb intel·ligència, totes les armes a l’abast, eleccions incloses
El Parlament va implementar divendres passat el mandat sorgit de l’1-O, un referèndum d’autodeterminació que es va celebrar malgrat esforços d’aturar-lo, fins i tot emprant la violència, de l’Estat espanyol, i va constituir la República Catalana. Unes hores després, el govern espanyol feia efectiva la seva amenaça i començava a aplicar l’article 155, la suspensió de facto de l’autonomia de Catalunya. I encara va anar més enllà, i va convocar eleccions autonòmiques per al proper 21-D. En el marc teòric, aquestes decisions haurien de representar ben poc, per a la República Catalana. Però, i en el pràctic?
El govern de Mariano Rajoy va convocar les eleccions convençut que els partits independentistes no hi participarien o, fins i tot, les boicotejarien. Als que pensen que una participació per sota del 50% els faria mal els recordo què va passar al País Basc l’any 2009, Patxi López lehendakari. I Europa restaria muda. I un boicot seria encara pitjor. Una cosa és que t’impedeixin votar i l’altra, per molt legítima que sigui la reclamació, impedir votar. En aquest procés, però sobretot en els darrers mesos i dies, Catalunya s’ha fet un forat al món. I un boicot el diluiria.
Arribat a aquest punt, algú deu pensar que si escric això és que no em crec la República. En tot cas, sembla evident que aquesta República ha nascut coixa. No es controla el territori ni la policia. I el govern no ha dictat els decrets que preveia la llei de transitorietat ni s’ha indicat a tota la gent que la vol defensar què cal fer. Potser ho sabrem tot avui. O potser l’Estat espanyol, que mai falla, fa detenir avui a la brava els consellers que vagin a treballar i tot torna a canviar.
Però vist on estem, jo optaria per usar totes les armes que tenim a l’abast. Si l’objectiu final és la independència però sobretot construir un nou estat socialment més just, no ens ve de quatre dies. Una opció: usar intel·ligentment aquestes eleccions, convertint-les en un referèndum. I després estarem igual, direu. No, els governs europeus no són pas els ciutadans europeus. Ara, és només una proposta per evitar anys de desert. De ben segur que n’hi haurà altres. Són dies de tenir la ment ben oberta.
