Ni per medicina

L’Agència del Medicament no vindrà a Barcelona. No rebem bones notícies ni per medicina. Culpa del procés independentista? No hauria vingut a Espanya ni que Madrid hagués estat la candidata a acollir-la. Madrid va voler tres vegades organitzar els Jocs Olímpics i les tres vegades va ser derrotada. Per ser receptor d’aquestes coses l’estat aspirant ha d’oferir seriositat, garanties, contraprestacions. Què pot oferir Espanya? El procés retrau, d’acord, però la sostinguda corrupció del partit que governa l’estat i la debilitat d’Espanya dins d’Europa també ho han de fer, i en major mesura. Europa, pel que fa al procés, dona suport incondicional al president Rajoy, però ara veiem que en altres negociats s’hi rumia. Els tres darrers Jocs Olímpics han estat un desastre organitzatiu i focus de corrupció. Què devien veure de més greu a Espanya els que no en van encarregar l’organització a Madrid?

Després hi ha la inacció dolosa de Rajoy i l’apatia de l’alcaldessa Colau i del conseller Comín. Una alta autoritat farmacològica catalana que ha estat al cas de les negociacions, ha denunciat que Rajoy “no ha mogut ni un dit” perquè l’Agència del Medicament es plantés a Barcelona. Colau va dir que les seves bases no eren entusiastes de la instal·lació. Comín, com ella, en cap moment no va saber transmetre un entusiasme que originés un suport general a la vinguda de l’organisme. Va semblar que pel fet de tenir l’edifici que se li oferia l’aire de supositori l’elecció havia de ser segura.

Els diaris estrangers, al contrari d’alguns d’aquí, sempre han donat per segur que Barcelona no tenia cap possibilitat. Els dirigents de l’Agència es veu que no hi han comptat mai. Els més il·lusionats de canviar Londres per Barcelona eren els empleats, que es prometien sol i mar. Entre ells, el meu nebot Jaume, que volia estar prop de la família i dur els fills a l’escola catalana. Amsterdam, la ciutat escollida, té bones comunicacions amb Londres, i l’horari excel·lent dels empleats i els bons sous que perceben faran que molts no hagin de canviar de domicili.

Els que han incentivat que les empreses fugissin de Catalunya pel procés ara es disgusten perquè pel procés l’Agència del Medicament no hagi recalat a Barcelona. La ministra de Sanitat de Rajoy, catalana, havia dit que gràcies a la “pacificació” operada per l’article 155, Barcelona es podia endur l’Agència. El procés deu ser més fort perquè ara és el responsable de la negativa. Estan contents, és clar: amb 155 o sense Catalunya surt debilitada. Com pot oferir Espanya garanties a la farmacopea si el seu govern no sap negociar una solució política per a Catalunya i envia a l’hospital els defensors d’unes urnes? No podem comptar amb Europa, però ells tampoc.