La llista

El que tocaria avui, a les portes d’un any nou, seria fer la llista de desitjos per al 2018. Però he tingut la mala ocurrència de recuperar la de fa un any i he vist que, malauradament, estem allà mateix. O sigui que la llista torna a ser la mateixa. Que els autobusos a Girona passin quan toca i no quan els doni la gana. Que els veïns llancin les escombraries als contenidors i portin les andròmines a la deixalleria en comptes de deixar-les al mig del carrer. Que no calgui organitzar cap més Gran Recapte d’aliments per falta de clients. Que d’una vegada i per sempre acabi el desdoblament de l’N-II. Que deixem de malbaratar el menjar. Que llegim més. Que millori la situació del català. Que l’aeroport de Girona pugui remuntar. Que Girona pugui posar ordre a la vergonya de l’entrada sud. Que no es torni a produir cap bombolla immobiliària i que tothom tingui accés a un habitatge digne. Que parin els contractes escombraria i tots puguem tenir una feina adequada. Que ens deixin decidir quin país volem ser. Que no es perdin de vista el respecte, la responsabilitat i l’ètica. Que no hi hagi més víctimes de violència domèstica. Que els pares no deixin només a mans de l’escola l’educació dels seus fills. Que els fills tinguin respecte pels pares. Que els joves vegin el futur amb optimisme. Que no ens creiem tot el que ens diuen i tinguem més esperit crític. Que els periodistes fem autocrítica i no abandonem la professionalitat. Que siguem més humils i menys prepotents. Que s’acabi el masclisme i deixem de creure que hi ha igualtat entre homes i dones. Que no tinguem por de demanar perdó. Que fem més esport. Que siguem més curiosos. Que sapiguem gaudir del no fer res. Que escoltem més. Que quan conduïm pensem en els altres. Que no hi hagi més morts a les carreteres. Que ens ho pensem dues vegades abans de criticar. Que no discriminem per raó de sexe, raça o religió. Que s’acabin les actituds incíviques. Que la gent gran no hagi d’estar sola. Que no perdem la innocència. Que els fills no demanin tant i donin més. Que els pares sàpiguen dir sí, però també no. Que puguem veure l’ampolla més plena que buida. Que aprenguem dels errors. Que els d’aquí puguem anar allà i els d’allà puguin venir aquí sense por. Que siguem més tolerants i menys intransigents. Que no ens deixem portar pels estereotips. Que riem més i ens queixem menys.