Opinió

Vuits i nous

Un llibre a les mans

“Venen un faristol que no pesa per llegir assegut o al llit

Aquests Reis, el gran èxit de venda a les llibreries no ha estat un llibre sinó un artefacte que en facilita la lectura. Sembla una motxilla per dur-la a l’esquena però és una mena de faristol de tela, farcit d’un material que no pesa gens i que fa que no pesin gens els llibres que s’hi acomoden. Posat a la falda, pots llegir amb els braços plegats, amb les mans al clatell o fent-te la manicura. Posat sobre la panxa, pots llegir estirat al llit els llibres que més oprimeixen el procés digestiu. La història de la Revolució Russa, El Quixot o Incerta glòria són de pes ploma o de pes mosca un cop acomodats al faristol en qüestió. És una invenció australiana, i, ara que ho dic, sí que sembla la butxaca d’un cangur. Els australians sempre troben una butxaca per a qualsevol cosa. La meva llibretera m’explica que el faristol el distribueix a Espanya una empresa d’Àvila. Miro les instruccions i les trobo escrites, també, en català. No sé si és una francesilla del fabricant australià o del distribuïdor de la ciutat de Santa Teresa de Jesús, però en qualsevol cas a l’un o a l’altre no li ha fet por cap mena de boicot. De moment, les pàgines s’han de passar a mà. Ja va bé: és un invent pensat per als lectors als quals els agrada tocar paper. En toquen menys perquè s’estan fent la manicura o prenen un gelat, però en toquen.

A la ciutat de Sigüenza (Guadalajara) es pot admirar el famós Doncel: la figura d’alabastre d’un jove soldat ajagut que té un llibre obert a les mans. A l’arcaica Televisió Espanyola havien fet un programa de llibres que es titulava Tengo un libro en las manos i que tenia el Doncel com a símbol. D’uns anys ençà havia arribat a pensar que el llibre electrònic, que té tanta acceptació i que converteix en llibres transportables de butxaca la Revolució Russa, El Quixot o Incerta glòria, faria incomprensible l’actitud del Doncel a les generacions futures i que, davant seu, els guies de Sigüenza haurien d’explicar que hi va haver una època en què els llibres eren de paper i s’obrien i anaven sense bateries i no es “descarregaven”, de la mateixa manera que aviat haurem d’explicar que abans la gent no tenia mòbil i que per enviar-se missatges havia de refiar-se del servei de correus i, per telefonar, havia d’esperar a arribar a casa. La motxilla o el faristol que dic i que tinc el gust de presentar-los fa útils els llibres de paper de tota la vida i els dona vida, i per això els llibreters de tota la vida, que amb el llibre electrònic veien el negoci en perill, han rebut amb molta alegria la creació australiana i aquests Reis s’han estimat més vendre faristols de llegir llibres que llibres. Els lectors no tindran ben bé un libro en las manos, però en tindran un davant i hauran d’anar a la llibreria a trobar material de recanvi per a la butxaca del cangur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a