Els EUA i les armes
La xacra dels tirotejos
massius als Estats Units ha reactivat el vell debat del fàcil accés a les armes en aquell país. Fa pocs dies van ser 17 estudiants en un institut de Florida; l’any passat, 58 vianants abatuts per un franctirador a Las Vegas; 19 dels 33 tirotejos més mortífers de la història moderna dels EUA s’han produït durant aquest principi de segle. Les dades són esfereïdores i la societat nord-americana està començant a reaccionar. Els estudiants s’han posat al capdavant d’un moviment que creix dia a dia i que exigeix als polítics que facin el que calgui per posar fi als tirotejos als instituts i que té anunciades mobilitzacions a Washington i altres capitals del país. I no estan sols. Una trentena de grans empreses han trencat amb l’Associació Nacional del Rifle arran de l’última massacre. La pressió social i mediàtica ha obligat el president, Donald Trump, a pronunciar-se, però ningú espera grans solucions de l’home que ha proposat armar els professors per evitar nous tirotejos a les escoles.
Els EUA tenen un problema amb les armes que no té fàcil solució. La Constitució del país estableix que qualsevol persona té dret a tenir una arma per defensar-se. L’Associació Nacional del Rifle ha finançat la campanya de la meitat dels congressistes i és un lobby de pressió influent en les polítiques de l’administració. I per si amb això no n’hi hagués prou, milions de ciutadans de l’anomenada Amèrica profunda defensen el dret a portar armes i s’oposen a qualsevol restricció d’aquest dret. En aquesta situació les mesures que es proposen –apujar l’edat mínima per comprar armes de 18 a 21 anys, eliminar dispositius de ràfega, més control d’antecedents penals...– són simples pedaços que estan molt lluny d’una solució efectiva que necessàriament implica una major consciència col·lectiva del problema i mesures més profundes i contundents.