Keep calm
L’esperit
Des de casa hem d’ajudar la mainada a trobar el gust per la lectura sense forçar però escoltar-la i guiar-la perquè s’hi puguin capbussar tots sols
El dia 23 és el dia, però des que l’any 2007 vaig començar a publicar que m’he proposat que l’esperit de Sant Jordi s’estengui tot l’any. És un repte, ho sé, però aconseguir-ho és fer bona aquella frase que diu que els llibres no es moren l’endemà de Sant Jordi. I que els llibres estiguin vius –més enllà de la diada que marca el calendari i la indústria editorial– vol dir que es llegeixin, que se’n parli i que tinguin una presència normalitzada entre nosaltres tot l’any. És feina de tots però principalment dels que ens dediquem o volem mirar de viure del cuento. També hi juguen un paper determinant els mitjans que han de fer una aposta decidida per donar espais visibles als llibres. Això ajudaria a desestacionalitzar Sant Jordi. I les escoles. Si tractessin la lectura com un premi més que no pas com un càstig aconseguiríem fomentar i incentivar la lectura de manera plaent. Qui no pot abdicar de les seves responsabilitats en aquesta qüestió són les institucions. Han d’estar de manera compromesa i sense complexos al costat de la literatura. I, finalment, és clau el paper de les cases, de les famílies. Des de casa hem d’ajudar la mainada a trobar el gust per la lectura sense forçar però escoltar-la i guiar-la perquè s’hi puguin capbussar tots sols. Un llibre és un mitjà de comunicació. Comparteix amb els altres, els convencionals, la capacitat de seduir i d’entretenir, de formar i d’informar. Però, a més, té el poder de fer-nos viatjar, de descobrir-nos mons al costat de casa o aprofundir en cultures llunyanes. A conèixer-nos millor i aprendre a llegir els nostres pensaments i actituds gràcies a una història o un personatge que t’agafa de bracet i et dona les claus per interpretar la realitat, la que vivim o la que ens ha precedit. Que pensis i que somniïs, que et facis ric, gran i lliure. Diuen que tots els sants tenen capvuitada, és a dir que encara hi ha marge per poder-los celebrar vuit dies després. Deixeu-me que us proposi alterar la dita pel bé de tothom, celebrem-ho durant tot l’any i mantinguem viu el seu esperit.
