‘Ni una més’, capítol 25 d’abril

Si avui fos un 25 d’abril qualsevol, parlaríem de la Revolució dels Clavells portuguesa o del País Valencià i les seves llibertats. De la necessitat de construir vincles, de fer Països Catalans. Però avui dos companys de la CUP de Girona anirem a declarar als jutjats de Santa Coloma de Farners en el marc de la deriva repressiva de l’Estat espanyol contra tots aquells que ens mobilitzem per la democràcia i la República catalana i no podem callar. Ens volen culpables de militar en una lluita justa i no som innocents. No, no ho som. El 8 de novembre vam participar de la vaga general, també ho havíem fet el 3 d’octubre i havíem defensat els col·legis electorals la nit de l’1 d’octubre. Com desenes de milers de gironins i gironines. Ho vam fer convençuts. I ho tornaríem a fer. Hem participat i participem de les mobilitzacions socials i polítiques no violentes que es fan cada dia. A la plaça del Vi, a l’AP-7, a les vies del TAV o a qualsevol indret de la geografia del país. Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir. Fa anys que militem en la causa independentista, en la socialista, ecologista o feminista. Ho fem en la CUP i en els moviments socials perquè entenem que la lluita al carrer i la determinació són elements imprescindibles per aconseguir els objectius polítics que garanteixin el millor present i futur a les classes populars catalanes, a les treballadores i als  treballadors, com nosaltres.   Però també tenim clar que aquesta lluita no va d’uns o altres, sinó de bastir estratègies unitàries que resultin un mur ferm a la repressió de l’Estat. Plantar-nos per dir Ni una més. No volem que en toquin a cap més, de nosaltres. Volem ser els últims investigats i volem els presos, les preses polítiques i les exiliades a casa el més aviat possible. Per això som al carrer i per això també posem la força de la CUP al servei de tot aquest moviment popular que s’ha alçat altra volta per fer la Primavera Catalana. Avui, que anirem als jutjats, volem dir que la seva (in)justícia no ens farà callar. Com tampoc ho ha fet amb els rapers o amb els centenars de persones que avui tenen obertes causes polítiques als jutjats pel fet de pensar diferent i a qui volem expressar tota la nostra solidaritat. Som dissidents del règim del 78. L’Estat autoritari utilitza la repressió per intentar que vanagloriem les seves lleis decadents. Però no deixarem que ho aconsegueixin. Ja ho deia Joan Brossa: “Cal sortir del ramat amb valentia, que del poder en neixen tots els mals.” Avui, per sort, al ramat del règim cada vegada hi queda menys gent. Volem República, justícia i llibertat. Per a tots i totes. Avui deixarem que ens preguntin, però no pas que ens dictin les respostes. Convençuts de tenir la força de la raó. Una raó que ve acompanyada de tota la vostra solidaritat que ens heu transmès aquests dies. Gràcies, gràcies i gràcies. No tingueu cap dubte que, com va dir Joan Fuster, valencià il·lustre, “les lleis les fan els qui estan en condicions de respectar-les” i, per això, hem decidit desobeir-les. Som 25 d’abril. Som Països Catalans. Som els que diem ara i sempre: O povo é quem mais ordena.