Ara ens toca a nosaltres

Arriba el Primer de Maig i els i les treballadores de tot el món tornem a sortir als carrers per denunciar la precarietat laboral i l’avenç de les desigualtats que arrelen perillosament en situacions de pobresa inacceptables en la nostra societat. Fa tres anys que l’economia catalana creix, aproximadament un 3,5% anual. En canvi, el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores ha baixat un 7,5%. La temporalitat en la contractació ha augmentat fins al 23%. S’abusa dels contractes a temps parcial, de manera que la parcialitat no volguda arriba fins al 16% de la contractació total. La bretxa salarial fa que les dones cobrin de mitjana un 22% menys que els homes. Unes 400.000 persones tenen feina i alhora són pobres. Es devalua el poder adquisitiu de les pensions per tercer any consecutiu d’aplicació de la reforma del PP amb un miserable increment del 0,25% i ens apropem a l’aplicació del “factor de sostenibilitat” al 2019 que empobrirà encara més les persones pensionistes del nostre país.

Ara és el moment de capgirar aquestes polítiques, per justícia social i perquè hi ha diners. La riquesa creada ha d’arribar a tothom, i ara ens toca a nosaltres. Hem de lluitar contra la temporalitat, la parcialitat i el frau en la contractació. Per això cal reforçar les causes que motiven un contracte, modificar la regulació per la seva duració i penalitzar l’abús de la utilització de la temporalitat i la parcialitat per garantir un mercat de treball més estable.

Cal augmentar els salaris per recuperar el poder adquisitiu. La proposta de CCOO és augmentar salaris un mínim d’un 3,1%, tenint en compte la productivitat i l’IPC i garantint salaris mínims als convenis al voltant dels 1.000 euros, en línia amb l’augment de l’SMI. Per justícia, però també per eficiència econòmica.

S’han d’acabar les desigualtats de les dones en el món del treball i a tot arreu. Reclamem lleis efectives contra les bretxes salarials. Reclamem que s’augmenti el nombre d’empreses obligades a negociar i aplicar plans d’igualtat. Volem negociar mesures als convenis col·lectius contra la discriminació, l’assetjament i la violència masclista. Ara ens toca a nosaltres, però sobretot a les dones. El 8 de Març històric d’aquest any no és una anècdota, és un compromís del moviment sindical en el desenvolupament dels drets de les dones i la igualtat de gènere.

Hem d’evitar el perill que suposa el govern del PP per a la viabilitat del sistema públic de pensions. La sostenibilitat de les pensions per garantir condicions dignes de vida és possible amb un increment dels ingressos de la Seguretat Social mitjançant millors salaris i cotitzacions, i més ingressos fiscals. Sense precarietat del mercat de treball i amb un sistema fiscal que recapti els ingressos mitjans de la UE es poden augmentar un 8% del PIB els recursos per a polítiques socials, entre aquestes les pensions.

Fa falta voluntat política per garantir la suficiència de les pensions. Hi ha marge de sobres per garantir un sistema públic de pensions per al present i per al futur. Per això és fonamental derogar la reforma del PP del 2013 i tornar al consens del diàleg social i els Pactes de Toledo. CCOO té propostes per millorar els ingressos de la Seguretat Social en prop de 70.000 milions d’euros/any, mentre que el dèficit el 2017 del sistema ha estat de 18.000 milions d’euros. Des de CCOO ens comprometem en cinc eixos de reivindicació: igualtat, salaris, pensions, contractació i precarietat. Des de CCOO ens comprometem amb fermesa en la mobilització creixent durant els propers mesos, en cada taula de negociació, en cada espai de concertació, amb els milions de treballadors i treballadores que tenen clara una cosa, que hi ha riquesa i no els arriba. O es reparteix o hi ha conflicte. Ara ens toca a nosaltres.